De què tens por?

No sé vosaltres, però jo identifico la meva part fosca amb facilitat: me la veig als ulls si em miro al mirall

| 17/12/2014 a les 21:13h
Especial: 31 cançons
Arxivat a: El piano
 

Els meus amics saben que, així que baden, aplico la filosofia Jedi a qualsevol situació de la vida. Des del primer cop que mon cosí em va fer veure La Guerra de les Galàxies, vaig entendre que no era davant d’una pel·lícula qualsevol: més enllà dels efectes especials, els planetes recòndits i els Ewoks, que em fascinaven, hi havia tota una trama shakesperiana i, per tant, paradigmàtica de les forces que mouen el món, que des de ben petita em va captivar.

 
Com ja sabreu, el concepte nuclear de la filosofia Jedi és la Força. És un concepte difícil de definir amb exactitud, però al meu cap sempre ha sigut una barreja de pau interior, confiança en tu mateix i els qui t’envolten, sensació de confort amb el món i una certa acceptació de les coses. Els qui saben utilitzar la Força (no és el meu cas) parlen sovint de “disturbis”, de petites interferències que l’embruten i  que resten efectivitat a les habilitats que dóna a aquells que la saben fer servir quan els afloren sentiments com la pèrdua, la mort, la gelosia, l’enveja i, sobretot, la por.
 
 “No has de tenir por –diu el Mestre Yoda a en Luke Skywalker– perquè la por és el camí cap al cantó fosc. La por condueix a la ira, la ira condueix a l’odi i l’odi condueix al patiment”.  Ja ho tenim: l’eterna dualitat bé-mal que ha sostingut totes les grans narratives de la humanitat. I per què en aquesta ocasió ens fascina? Perquè tenim un motiu pel qual les persones poden passar al cantó fosc: la por.
 
Beware of Darkness va venir després de La Guerra de les Galàxies, en el meu cas. Si George Harrison va fer alguna cosa durant tota la seva vida va ser seguir el precepte d’aquesta cançó al peu de la lletra, almenys fins on jo sé, pel que he llegit d’ell, per les seves cançons i per la manera com mirava.  Aquesta cançó és l’antídot perfecte per a aquells dies en què l’única cançó que et ressona per dins és la Marxa Imperial.
 
“Vigila –diu– cuida’t dels desamors, del dolor al teu voltant, dels pensaments que s’embrollen dins la teva ment. Cuida’t dels estralls i dels líders cobdiciosos. Perquè tu no ets aquí per això.”
 
No sé vosaltres, però jo identifico la meva part fosca amb facilitat: me la veig als ulls si em miro al mirall. No sabria dir-vos com em canvia la mirada, però em canvia. No és tristesa ni ràbia ni qualsevol sentiment identificable. La mirada fosca té una profunditat inabastable i és tan densa que gairebé la podries tocar. I ho torna tot negre i et serra les dents i et fa maleir el grup de senyores que ocupen tota la vorera mentre tu fas tard a la feina. I et truca ta mare i l’engegaries. I et truca un amic i també l’engegaries. I hi ha cua al súper i la caixera va lenta i li etzibaries un desagradable “Vaaaaaaaaa..!” i et fa ràbia la gent que conversa animadament a les terrasses. I la foscor es va obrint pas, cada pensament destructiu l’alimenta i et va tenyint el sabre làser de vermell.
 
Quan tinc una d’aquestes èpoques, em miro al mirall i em pregunto “Va, Míriam, de què coi tens por?”
 
Perquè des que m’ho va dir aquell petit Jedi verd i orellut sé perfectament que tot ve d’aquí: cal trobar la por, identificar-la i combatre-la.  No és dolent tenir sentiments negatius. Només faltaria, som humans. No em crec ningú que em digui el contrari. El que és nociu és acollir-los i entregar-s’hi de manera indefinida perquè –i torno a les Galàxies– tots sabem com acaba l’Anakin Skywalker.
 
Tot és dins el nostre cap. Per bé o per mal, la nostra ment filtra tot allò que ens passa i ho converteix en dubtes, passions, avorriment, enveja, amor o tristesa. Conèixer-li la trampa i canviar el rumb dels meus pensaments sempre serà la batalla més gran a la qual m’enfronti. La que tinc sempre contra mi mateixa.
 
May the Force be with me. 
 

Foto: Eneas De Troya


Cançó: Beware of Darkness

Autor: George Harrison

Disc: All Things Must Pass (1970)
 

@mrspremisse

COMENTARIS

No s'amoïni
Anònim, 17/12/2014 a les 23:19
+0
-0
Com va dir un poeta: L'edat i la civilització curen aquestes coses.
genial
maeria, 22/12/2014 a les 21:40
+0
-0
Genial reflexió,molt d acord amb ella...jo també identifico la meva part fosca i a vegades explota...surt..arrasaries amb tot...i després te n adones...i respires i retornes a una certa pau

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra