Reubicacions

La casa que vull

La busco i la miro en cada calaix/ els obro i m’hi quedo fent-me un amanyac

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, Reubicacions

Il·lustració: Maria Beitia



I deia en Salvat-Papasseit fa uns dies:
"La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin. [...]"
 

La casa que vull
ja és ben endins
la trobo enfilada enmig dels meus dits.
La busco i la miro en cada calaix
els obro i m’hi quedo fent-me un amanyac.
Mentrestant, la casa que tinc
es desenreda si faig, dic i moc
sense dir ni fer ni moure’m massa.
Quieta, parada, sempre hi ha pols
nedo, ballo, badallo i escombro el soroll.
La casa que vull
és quieta i tranqui·la
fa olor d’espígol i color de vainilla.
A estones fa fred i hi posem escalfor
oberta al món i plena d’amor.

Laura Garcia Jordan 


 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

COMENTARIS

Casa
Mcgaya, 30/05/2017 a les 21:05
+1
-0
Quin escrit tant dens i misteriós per mi.
Però molt bonic, transmet emoció. No sé si tristesa o alegria, però emoció.
I el dibuix ho transmet també.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Un vídeo denuncia les imposicions que la societat vessa sobre les dones
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger