Il·lustració: Maria Beitia
I deia en Salvat-Papasseit fa uns dies:
“La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin. […]”
La casa que vull
ja és ben endins
la trobo enfilada enmig dels meus dits.
La busco i la miro en cada calaix
els obro i m’hi quedo fent-me un amanyac.
Mentrestant, la casa que tinc
es desenreda si faig, dic i moc
sense dir ni fer ni moure’m massa.
Quieta, parada, sempre hi ha pols
nedo, ballo, badallo i escombro el soroll.
La casa que vull
és quieta i tranqui·la
fa olor d’espígol i color de vainilla.
A estones fa fred i hi posem escalfor
oberta al món i plena d’amor.
Laura Garcia Jordan
* Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.
1
0
