Il·lustració: Maria Beitia



I deia en Salvat-Papasseit fa uns dies:
“La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin. […]”



La casa que vull
ja és ben endins
la trobo enfilada enmig dels meus dits.
La busco i la miro en cada calaix
els obro i m’hi quedo fent-me un amanyac.
Mentrestant, la casa que tinc
es desenreda si faig, dic i moc
sense dir ni fer ni moure’m massa.
Quieta, parada, sempre hi ha pols
nedo, ballo, badallo i escombro el soroll.
La casa que vull
és quieta i tranqui·la
fa olor d’espígol i color de vainilla.
A estones fa fred i hi posem escalfor
oberta al món i plena d’amor.


Laura Garcia Jordan


* Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Mcgaya a maig 30, 2017 | 21:05
    Mcgaya maig 30, 2017 | 21:05
    Quin escrit tant dens i misteriós per mi. Però molt bonic, transmet emoció. No sé si tristesa o alegria, però emoció. I el dibuix ho transmet també.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix