La casa que vull

La busco i la miro en cada calaix/ els obro i m’hi quedo fent-me un amanyac

Il·lustració: Maria Beitia



I deia en Salvat-Papasseit fa uns dies:
“La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin. […]”

 

La casa que vull
ja és ben endins
la trobo enfilada enmig dels meus dits.
La busco i la miro en cada calaix
els obro i m’hi quedo fent-me un amanyac.
Mentrestant, la casa que tinc
es desenreda si faig, dic i moc
sense dir ni fer ni moure’m massa.
Quieta, parada, sempre hi ha pols
nedo, ballo, badallo i escombro el soroll.
La casa que vull
és quieta i tranqui·la
fa olor d’espígol i color de vainilla.
A estones fa fred i hi posem escalfor
oberta al món i plena d’amor.


Laura Garcia Jordan 


 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Comentaris

    Mcgaya Maig 30, 2017 9:05 pm
    Quin escrit tant dens i misteriós per mi. Però molt bonic, transmet emoció. No sé si tristesa o alegria, però emoció. I el dibuix ho transmet també.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...