El dia que

La gàbia dels lleons

En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
Les tertúlies eren un infern abans, durant i després. Abans: no sabré què dir. Durant: no sé què dir però he de dir alguna cosa amb solta i volta, i em temo que no en sé prou i com coi acabo ara aquesta frase. Després: hauria pogut dir això, per què vaig dir allò, no vull fer de tertuliana mai més. I així cada vegada.
 
Si ets periodista, arriba un moment que et conviden a anar a tertúlies. A les dones menys, però també t'ho acaben proposant, per la famosa quota. I quan et proposen anar a una tertúlia sap greu dir que no: si t'hi negues, no tindràs dret a lamentar que una visió del món –la teva– hagi quedat en fora de joc.
 
A veure, la feina que fas només consisteix en les tertúlies?, em preguntava l'Eugènia. Jo li responia que no, que la meva feina principal és escriure. I que escriure m'encanta, no m'imagino la vida sense enfilar paraules. Fer una secció a la ràdio també m'agrada molt, perquè sé de què parlo. I una tertúlia a la ràdio, mira, encara: almenys puc fer cara d'interrogant i els oients no ho veuen. Però una tertúlia a la tele: horror.
 
I per què hi vas, a les tertúlies de la tele?, insistia ella. Ara ve la pregunta clau: "Qui t'obliga, Eva, a ficar-te a la gàbia dels lleons?". 
 
En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga. Potser sí que ha d'estar representada, la meva visió del món, però a mi els focus dels platós me la distorsionen. Gràcies, però no. No em ficaré mai més a la gàbia. Els lleons em fan por i el coratge és una altra cosa.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Olé, olé
Anònim, 31/05/2017 a les 17:15
+3
-0
Y olé.
fer el que de debò vols fer
Teresa Costa-Gramunt, 31/05/2017 a les 22:05
+2
-1
Un cop es té clar que es vol fer, fer-ho, i el que no es vol fer no fer-ho... com ficar-se a la gàbia dels lleons aquesta, per exemple.
Penses i en fas opinió, ets interessant
Toni de Ribot, 03/06/2017 a les 22:32
+1
-0
Eva, tens el potèncial dels domadors, les paraules sàbies, el lèxic culte, l'admiració de molts .... Esperem les teves lletres que ens recorden idees que ja tenim oblidades. La televisió és quasi sempre espectacle senzill, ràpid i fugàs i abandona la cultura. Normal que no et trobis cómode. Una abraçada
Una abraçada i 1,2,3... i ja tornarem a estar junts amb els que han marxat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat sobre aprendre a desprendre's de les coses