Paraulotes

Horror vacui

Un sol mes per compensar-ne onze, tremola el full de l’agost del calendari

Especial: Paraulotes
Arxivat a: Cambres pròpies, Paraulotes
Imatge il·lustrativa
Jordi Lafebre
Taronges minúscules de resina dins un cistell de resina, amb el seu trenat (fals) de resina, pintats de colors vius i adossats amb pressa a un imant rodó i pla amb un escopit de silicona. Un imant de nevera. Una porta de nevera esquitxada d'imants solitaris o que aguanten notes de fa quinze mesos, fotos arrissades sobre elles mateixes, menús on es llegeix Setmana Santa, gargots infantils. La natura avorreix el buit i l'humà la blancor amenaçadora d'una porta de nevera.
 
En despuntar el juliol, les converses s'omplen de vacances, de què fareu i on anireu, d'un delit mig postís ensenyat en converses d'ascensor. "No saps les ganes que tinc d'anar a la platja amb un bon llibre" ha sonat amb recurrència amb tot de promeses d'aprofitament i càrrega de bateries. Un sol mes per compensar-ne onze, tremola el full de l’agost del calendari. L'humà també avorreix el temps lliure lliure.
 
És ben trist, si hi penses. Que sembli que els anys i el cap s'aguantin pel mes en què faràs això i allò altre que no has sabut o pogut o gosat fer durant els mesos de rutina laborable. Ja s'arriba a les vacances amb el cos intoxicat de greuge i, quan tres dies abans de la tornada t'adones que no has sabut o pogut o gosat fer tot allò que t'havies promès amb aquella gana de llibertat rabiosa –"ara sí, ara podré, ja ho veuràs"–, sents el cuc de la decepció ballant als àcids de l'estómac i algunes de les lletres de culpabilitat al front.
 
"No saps les ganes que tinc d'anar a la platja amb un bon llibre" és una promesa de postal autoimposada. Queda molt bé en una conversa d'ascensor però sol ser mentida. Al tercer dia el llibre es queda a la tauleta de nit amb granets de sorra sota les solapes perquè a la platja el que fas és sucar a l'aigua i jeure veient la vermellor del sol a través de les parpelles i amb l'orella arran de terra sentir lluny la multitud. No res. Permetre't el luxe de ser voluntàriament inútil i inhàbil com l'agost mateix. Que els altres onze mesos se sostinguin per ells mateixos, cony.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
13/06/2017
Imatge il·lustrativa
09/03/2017
Imatge il·lustrativa
26/01/2017

COMENTARIS

Trist i cert al mateix temps
Jordi 1978, 08/07/2017 a les 14:02
+0
-0
En llegir el teu text he vist el meu jo fins fa un parell d'anys. Ara no espero les vacances, visc cada dia com unes vacances. No he canviat de feina, simplement gaudeixo amb el que faig, i el mes de vacances és l'únic de l'any que no llegeixo.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència