Tast editorial

Tothom hauria de ser feminista

Passem massa temps dient a les dones que no s’enfadin

Tothom hauria de llegir aquest llibre

| 14/09/2017 a les 17:35h
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial, feminisme
"Saps que ets una feminista? No era cap compliment. Me’n vaig adonar pel to que va fer servir, el mateix to amb el qual algú et podria dir: «Ets partidari del terrorisme». "

Chimamanda Ngozi Adichie (Enugu, Nigèria, 15 de setembre del 1977), a la seva xerrada TED We Should All Be Feminists, va recollir diferents significats del mot feminisme en ple segle XXI, va donar veu a diverses experiències de dones i va centrar l'atenció en els problemes de gènere. Posteriorment, aquesta conferència s'ha publicat com a llibre: Tothom hauria de ser feminista (Edicions 62). El 4 d'octubre Chimamanda Ngozi Adichie conversarà al CCCB amb Anna Guitart.


1. Si fem alguna cosa un cop rere l’altre, acaba esdevenint normal. Si veiem el mateix una vegada i una altra, acaba tornant-se normal. [...] Si només veiem homes presidint empreses, ens començarà a semblar «natural» que només hi hagi presidents d’empreses.

2. El problema del gènere és que prescriu com hauríem de ser en comptes de reconèixer com som.
 
3. La nostra societat ensenya a una dona de certa edat que és soltera a viure-ho com un gran fracàs personal. Mentre que un home d'una certa edat que és solter no ha arribat a casar-se perquè encara no ha escollit. 
 
4. Ensenyem a les noies a tenir vergonya. «Tanca les cames». «Tapa't». Les fem sentir com si, per haver nascut dones, ja siguin culpables d'alguna cosa. I així, les noies creixen per convertir-se en dones que no poden dir que senten desig. Dones que callen. Que no poden dir què pensen de debò. 

5. Passem massa temps dient a les dones que no s’enfadin, que no siguin agressives ni dures, la qual cosa ja és prou dolenta, però, a sobre, després ens girem i ens dediquem a elogiar o justificar els homes pels mateixos motius.

6. Intento desaprendre moltes lliçons de gènere que vaig interioritzar mentre creixia. Però, de vegades, encara em sento vulnerable davant de les expectatives.

7. El món sencer va ple d’articles de revistes i de llibres que diuen a les dones què han de fer, com han de ser i com no han de ser si volen atraure i complaure els homes. Hi ha moltes menys guies que ensenyin els homes a complaure les dones.
 
8. Definim la masculinitat de manera molt limitada. La masculinitat és una gàbia dura i petita i nosaltres hi fiquem els nois. Ensenyem els nois a témer la por, la feblesa, la vulnerabilitat. [...] Com més dur s’obliga un home a ser, més dèbil és el seu ego. I llavors, fem un gran mal a les noies perquè les eduquem perquè satisfacin l’ego fràgil dels mascles.
 
9. Tots som éssers socials. Interioritzem idees a partir de la nostra socialització. Fins i tot el llenguatge que utilitzem ho il·lustra. El llenguatge del matrimoni sovint és un llenguatge de possessió i no pas de col·laboració.

10. La situació general en matèria de gènere és molt injusta. Estic rabiosa. Tots hauríem d’estar rabiosos. La ràbia té una llarga història de propiciar canvis positius. I a més de ràbia, també tinc esperança, perquè crec fermament en la capacitat dels éssers humans per reinventar-se i ser millors.
 
11. Ensenyem a les dones que, en relacions, el que la dona fa més sovint és renunciar.
 
12. No és fàcil parlar sobre gènere. A la gent la fa sentir incòmoda, de vegades, fins i tot la irrita. Els homes i les dones són reticents a parlar-ne, o bé descarten ràpidament que hi hagi un problema de gènere. Perquè pensar a canviar l’statu quo sempre és incòmode.

13. El feminisme, lògicament, forma part dels drets humans en general, però decidir utilitzar l'expressió vaga de «dret humans» és negar el problema específic i concret del sexe. Seria una manera de negar que el problema del gènere se centra en les dones. Que el problema no és ser humà, sinó concretament ser una dona.
 
14. Una vegada parlava de qüestions de gènere i un home em va dir: «Per què has de parlar com a dona? Per què no ho fas com a ésser humà?». Aquesta mena de preguntes és una manera de silenciar les experiències específiques d’una persona. Lògicament, soc un ésser humà, però a la vida em passen coses concretes perquè soc una dona. 
 





 Tothom hauria de ser feminista
 

 © Chimamanda Ngozi Adichie
 © de la traducció: Scheherezade Surià López
 © Edicions 62, 2016


 

COMENTARIS

El feminisme actual no és igualitarista.
Anònim, 18/09/2017 a les 09:28
+6
-11
He anat llegint tots els 14 punts i quasi tots son estereotips del passat. Actualment això és tot fals.
"Ensenyem a les noies a tenir vergonya". Fals. No pas més que als nois.
"La gent diu que la dona soltera: fracàs. L'home solter: encara no ha escollit": Això ho diràs tu. Jo no ho he sentit mai de ningú. Fals absolutament.
"Ensenyem a les dones que, en relacions, el que la dona fa més sovint és renunciar": fals absolutament.
I així en tot. Es basen amb mentides o coses de fa 80 anys, com si ara se seguissin fent. Estan tan obsessionades, que perden tota objectivitat.
És probable que aquesta dona hagi tret la majoria de frases d'algun llibre de 20 anys abans i que a l'hora aquest llibre també hagi agafat aquestes frases de 20 anys abans...
Es lliuren al victimisme més miserable. I amb aquestes estan aconseguint que els homes (les principals víctimes del masclisme) se'ls castigui per tot.
El masclisme deia que només els homes han de perdre un any sencer de la seva millor joventut a l'exèrcit. Que els homes son els que han de morir a les guerres. Que els homes son els que han de morir o emmalaltir al fons de les mines, a les feines dures i perilloses, que els homes han de salvar-se d'un vaixell que s'enfonsa només quan tots els nens i les dones estiguin salvades. (Las mujeres y los niños primero), que els homes es poden fotre d'hòsties entre ells, però no pas a una dona. (Sí. El masclisme condemnava molt més que es maltractés o matés a una dona. El què diuen ara que maltractar la dona és masclisme és absolutament fals. És delinqüència igual com elles també ho fan).

En tot cas, si entenguéssim que el feminisme és voler la igualtat d'oportunitats i davant la llei, de l'home i de la dona, sí que tothom hauria de ser feminista, jo ho seria radicalment. Però la realitat és que actualment el feminisme és el masclisme que s'ha passat al femellisme sense passar pel raonament i l'igualitarisme. És l'odi irracional a l'home, és el victimisme, és la voluntat de tenir la dona com un ésser subvencionat eternament. És la voluntat d'eliminar els drets humans a l'home.
paranoia és un dels contraris de raonament
Anònim, 21/09/2017 a les 13:59
+3
-4
El subtítol ho diu tot: "Ensenyem a les noies a tenir vergonya. «Tapa't»"

Però resulta que no hi ha nois que vagin ensenyant mig cul, ni el melic.
I es clar que si els pares veuen que la seva filla o el seu fill surt de casa mig despullat donaran la seva opinió!
Però tot i així, un doble desmentiment del què diu a aquest subtitular és que només cal mirar al carrer per veure que les noies no fan cas als seus pares si és que els han donat la seva opinió.
Però resulta que només son les noies les que ho fan (perquè biològicament som diferents, nois i noies). Per tant, això de "vergonyoses perquè els papàs els hi han dit que..." fals. Totalment fals.
De fet, és el contrari. Elles son molt menys vergonyoses que ells. Ho diuen els tests psicològics i algunes evidències... Quants nois anirien al carrer ensenyant mig cul? o amb mig ou que els hi surt per la vora d'uns mini pantalons curts?
A vegades penso: les dones que es creuen totes aquestes coses que diuen les "ments pensants" del feminisme, tenen gaire capacitat de raonament? pensen una mica si el què els hi diuen és fals?
Quanta raó que tens, Chimamanda.
Víctor, 08/07/2018 a les 23:09
+2
-0
Els comentaris hipermasclistes que apareixen aquí demostren que la submissió de la dona encara durarà molts anys. Molts anys a Europa, i moltíssims més a la resta del món.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Josep Irla proposa un cinefòrum sobre la lluita pels drets de les dones
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar ens consciencia sobre el patiment innecessari que viuen molts gossos
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de Rita Pierson, que diu que «l’ensenyança i l’aprenentatge han de portar alegries»
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga