Què hi ha de nou?

Shakespeare, Arendt, Marçal, Pizarnik, Rodoreda, Gaudí, Velázquez o Dalí sempre tindran coses per dir-nos

| 24/02/2015 a les 14:43h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies

Salvador Dalí i Luis Buñuel a la platja l'any 1929. Foto: Fundació Gala - Salvador Dalí


Com cada matí i com molts de vosaltres, m’he despertat i he engegat la ràdio preguntant-me què hi ha de nou. No goso dir que em desperta la Mònica perquè mai saps si es pot parlar d’un mitjà des d’un altre i perquè per la seva campanya publicitària sembla que no desperta cap dona.
 
Total, que he engegat la ràdio i m’he despertat amb una molt bona notícia. No, no ha estat xutar-me en vena la meva dosi de “what a feeling!” com molt bé explica Michel Lacroix al seu llibre El culte a l’emoció. Efectivament, cada vegada més les notícies ens commouen i ens exciten, i són gasives a l'hora de donar-nos les eines per a una raó més crítica que ens permeti desenvolupar amb judici la nostra llibertat democràtica.
 
Cada dia busquem una sacsejada emocional, com quan ens despertem exaltats si la nit anterior el Barça ha guanyat cinc a zero, o avui que podem posar el crit al cel pel clan Pujol. A mi m’avorreix totalment aquesta representació en què el que menys importa és la veritat i del que es tracta és de seguir fil per randa els consells d’un bon advocat perquè no t’enxampin.
 
El que m’ha alegrat el dia, el que m’ha tocat més enllà de l’epidermis, ha estat la resposta que donava Dalí cada cop que tornava del museu del Prado. Li preguntaven "Què hi ha de nou?" i ell responia: "Velázquez".
 
Immediatament he anat a Foix i he recordat la seva fantàstica frase “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, i he rememorat, sense cap precisió, una idea de Steiner: que les notícies teixeixen i desteixeixen la realitat sense crear res que perduri. 
 
Que poc boig estava Dalí, quins moments de clarividència brillants era capaç de tenir!
 
Què hi ha de nou aquest matí? Shakespeare, Arendt, Marçal, Pizarnik, Rodoreda, Gaudí, Velázquez i tants d’altres! Sempre seran nous perquè mai els podrem esgotar i sempre tindran noves coses per dir-nos (a diferència d’una família del món de la política amb presumptes comptes qui sap on: això sí que està vist i és més vell que l'anar a peu).

COMENTARIS

Els despertars
Montse Barderi, 24/02/2015 a les 21:02
+0
-0
Miquel Jarque em comenta que la Mònica també desperta a la Dra. Elena Veiga. Benvingudes siguem totes
Els despertars
Bernat, 25/02/2015 a les 08:49
+1
-0
Em sembla que és Anna Veiga....
És clar que no busquem sacsejades emocionals, ni futbols ni pujols
Anònim, 09/03/2015 a les 10:25
+0
-0
Per què busqueu sacsejades emocionals? Realment penses que qui llegeix seccions de cultura com aquesta està en aquest nivell de preadolescència mental d'emocions i pujols i futbols? Crec que només qui té assumit des de fa temps el contingut d'aquest article es dedica a llegir "opinions".

D'altra banda, tampoc voldria fer-ne massa, sang, que no està pas de més recordar-ho de tant en tant. I les cites dels Dalís i companyia, genials!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions