Què hi ha de nou?

Shakespeare, Arendt, Marçal, Pizarnik, Rodoreda, Gaudí, Velázquez o Dalí sempre tindran coses per dir-nos

| 24/02/2015 a les 14:43h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies

Salvador Dalí i Luis Buñuel a la platja l'any 1929. Foto: Fundació Gala - Salvador Dalí


Com cada matí i com molts de vosaltres, m’he despertat i he engegat la ràdio preguntant-me què hi ha de nou. No goso dir que em desperta la Mònica perquè mai saps si es pot parlar d’un mitjà des d’un altre i perquè per la seva campanya publicitària sembla que no desperta cap dona.
 
Total, que he engegat la ràdio i m’he despertat amb una molt bona notícia. No, no ha estat xutar-me en vena la meva dosi de “what a feeling!” com molt bé explica Michel Lacroix al seu llibre El culte a l’emoció. Efectivament, cada vegada més les notícies ens commouen i ens exciten, i són gasives a l'hora de donar-nos les eines per a una raó més crítica que ens permeti desenvolupar amb judici la nostra llibertat democràtica.
 
Cada dia busquem una sacsejada emocional, com quan ens despertem exaltats si la nit anterior el Barça ha guanyat cinc a zero, o avui que podem posar el crit al cel pel clan Pujol. A mi m’avorreix totalment aquesta representació en què el que menys importa és la veritat i del que es tracta és de seguir fil per randa els consells d’un bon advocat perquè no t’enxampin.
 
El que m’ha alegrat el dia, el que m’ha tocat més enllà de l’epidermis, ha estat la resposta que donava Dalí cada cop que tornava del museu del Prado. Li preguntaven "Què hi ha de nou?" i ell responia: "Velázquez".
 
Immediatament he anat a Foix i he recordat la seva fantàstica frase “m’exalta el nou i m’enamora el vell”, i he rememorat, sense cap precisió, una idea de Steiner: que les notícies teixeixen i desteixeixen la realitat sense crear res que perduri. 
 
Que poc boig estava Dalí, quins moments de clarividència brillants era capaç de tenir!
 
Què hi ha de nou aquest matí? Shakespeare, Arendt, Marçal, Pizarnik, Rodoreda, Gaudí, Velázquez i tants d’altres! Sempre seran nous perquè mai els podrem esgotar i sempre tindran noves coses per dir-nos (a diferència d’una família del món de la política amb presumptes comptes qui sap on: això sí que està vist i és més vell que l'anar a peu).

COMENTARIS

Els despertars
Montse Barderi, 24/02/2015 a les 21:02
+0
-0
Miquel Jarque em comenta que la Mònica també desperta a la Dra. Elena Veiga. Benvingudes siguem totes
Els despertars
Bernat, 25/02/2015 a les 08:49
+1
-0
Em sembla que és Anna Veiga....
És clar que no busquem sacsejades emocionals, ni futbols ni pujols
Anònim, 09/03/2015 a les 10:25
+0
-0
Per què busqueu sacsejades emocionals? Realment penses que qui llegeix seccions de cultura com aquesta està en aquest nivell de preadolescència mental d'emocions i pujols i futbols? Crec que només qui té assumit des de fa temps el contingut d'aquest article es dedica a llegir "opinions".

D'altra banda, tampoc voldria fer-ne massa, sang, que no està pas de més recordar-ho de tant en tant. I les cites dels Dalís i companyia, genials!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat sobre aprendre a desprendre's de les coses
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a treure'ns les manies per acceptar-nos com som