Blai Bonet
Soledat oberta
Les paraules em nafren/ quan sonen damunt la llengua/ amb el seu significat
Blai Bonet, l’home que mirava per la finestra
La tasca en mi és Veure el que hi ha, no el que passa
Soledat oberta
Les paraules em nafren/ quan sonen damunt la llengua/ amb el seu significat
Drets davant la porta
Sota la pell vaig jo pensar i sentir/ que la tendror era un fenomen fondo
Drets davant la porta
Perquè la luxúria és la cara contrària de la tendror