Els més grans passen revista i sospesen amb perspectiva tot allò que no han pogut fer o fins on han aconseguit arribar. Els joves analitzen la seva actitud potser amb vergonya: “M’agradaria tenir més coratge, centrar-me en el present, dir als del meu voltant que els estimo més sovint, escoltar-los més”. I els nens tenen la sort de no tenir encara prou bagatge per penedir-se de res i els sap greu haver-se deixat la nina a casa o no haver pogut anar a Disneyland.
1. “De no escoltar”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
2. “Em penedeixo de no haver tingut un altre fill”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
3. “No em penedeixo de res”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
4. “De no haver estat amb el meu pare quan va morir fa 15 anys”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
5. “Quan robo diners a les meves germanes”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
6. “De no escriure tant com m’agradaria”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
7. “El nostre màxim penediment és no haver-nos traslladat a aquest lloc abans. Ens encanta!”
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
8. “D’haver estat addicte a l’alcohol”.
Foto: Alexandra Raluca Dragoi
9. “El meu màxim penediment és no haver anat a Disneyland el 2006”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
10. “Em penedeixo de no haver tingut els pares més adequats”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
11. “De no dir prou «t’estimo»”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
12. “Del que vaig fer la nit passada”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
13. “M’agradaria compartir una comunicació més intensa i ràpida amb la gent. Directament, de cor”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi
14. “Em sap greu no haver pogut ajudar més el meu fill”.
Foto: Alecsandra Raluca Dragoi