La fotògrafa Alex Pawlowska considera que tothom és un heroi en algun sentit. El seu projecte Looking for Heroes mostra petits episodis vitals de persones amb empenta que ella ha retratat pels carrers de Londres. Us en presentem catorze.
1. La Belén
Foto: Alex Pawlowska
“Hi ha moltes petites coses que em mantenen l’esperit viu, però crec que podrien resumir-se en una: continuar movent-me”.
2. L’Ian
Foto: Alex Pawlowska
L’Ian té 68 anys i n’ha viscut 57 fent fotografies. És la seva passió. Va començar la carrera com a advocat i va acabar sent jutge. Ara mateix està “90 per cent retirat”. L’altre 10 per cent del temps el dedica a tocar el saxofon. Té tres bandes, dues de les quals ha iniciat ell.
3. La Chi i l’Ebs
Foto: Alex Pawlowska
La Chi i l’Ebs pensen que tenir una bessona és una sort: “Sempre tens algú que és aquí per a tu i amb qui pots compartir part de la teva vida. És com viure amb la teva millor amiga”.
Quan es miren l’una a l’altra es veuen completament diferents. És només quan miren fotografies d’elles mateixes que veuen fins a quin punt s’assemblen. També tenen diferents caràcters i interessos. Tenen un blog anomenat Chi and Ebs que mostra un diari de la seva vida.
4. La Hannah-Phoebe
Foto: Alex Pawlowska
“Crec en la igualtat i la llibertat, i això ho manifesto amb el feminisme i el veganisme. Crec en l’autonomia, la independència i la individualitat de tots els éssers vius sense tenir en compte espècies, gèneres, races, sexes o habilitats. El més important a la vida és connectar amb el gran univers. Per a mi, que he nascut a a Londres, és descobrir la natura i el seu poder”.
5. La Hania
Foto: Alex Pawlowska
La Hania va néixer tres mesos abans del previst i va haver de viure un temps a cures intensives. S’estava morint, però es va aferrar a la vida. La seva mare tenia 17 anys i la va donar en adopció. Després de l’hospital, va anar a viure amb una família d’acollida durant set mesos.
Tenia diversos problemes de salut, però no va ser fins que l’Agnieszka i el Wojtek la van adoptar que van descobrir que no hi veia. Quan va arribar, no reaccionava. Estava trista. Poc després li van posar ulleres i va començar a relacionar-se amb els seus pares. Ara està envoltada d’amor. Parla, somriu molt i els seus pares estan contents de veure’n el progrés.
6. En Rui
Foto: Alex Pawlowska
El somni del Rui és ser actor.
“Sóc d’un poble molt petit. Estava estudiant periodisme, però no em satisfeia, i vaig pensar que havia de fer alguna cosa. Volia aprendre anglès i sempre havia volgut viure en una gran ciutat com Londres. Tenia l’oportunitat de venir i vaig pensar: sí! Vaig deixar la universitat i vaig canviar de vida.
Crec que he triat el camí correcte, perquè vaig prendre la decisió més difícil de la meva vida: deixar-ho tot i venir aquí. Ara penso que només cal seguir lluitant cada dia i buscar la millor manera de fer les coses. Crec que si ho fas tota l’estona, lluitant pel que vols, en algun moment passarà.”
7. La Hannah Faith
Foto: Alex Pawlowska
La Hannah Faith té 21 anys i fa feliç la gent a través de la música. Va començar a tocar fa 18 mesos i en fa 12 que la va contractar una discogràfica, Soulection. A la Hannah li agrada connectar amb el públic quan toca. Està contenta de donar a la gent un espai on es puguin sentir bé. Estudia publicitat i ha de combinar la passió i les responsabilitats, però té clar que vol fer música.
8. L’Elizabeth
Foto: Alex Pawlowska
L’Elizabeth té 32 anys i estudia contes de fades. Sempre li han agradat. El seu conte preferit és La caputxeta vermella.
És professora i investigadora a la universitat. Va estudiar història de la literatura i després li van demanar que s’hi quedés. Així és com va començar a ensenyar la història dels contes i la literatura medieval. Està escrivint un llibre sobre com els contes de fades viatgen per tot el món.
9. En Kanatip
Foto: Alex Pawlowska
En Kanatip és tailandès, i és professor d’anglès. “El millor de la vida és que pots viure-la i pots ser només qui ets. Vaig passar-ho molt malament de petit, perquè sóc gai i d’un petit poble de Tailàndia. Patia perquè la gent no m’entenia. Plorava molt i vaig començar a estudiar anglès perquè volia escapar-me. Només pensava que l’anglès em portaria a un altre món, un món diferent. I ho vaig fer. I aquí em teniu”.
10. La Marie
Foto: Alex Pawlowska
“El meu pare era el meu heroi, com la majoria de pares són els herois de les seves filles. Però els últims mesos de la seva vida vaig veure com els rols s’intercanviaven. Ara ell el que havia de confiar en mi, sense tenir en compte com de normal o natural em fes sentir això. Era dur ser l’heroi d’algú altre. I així suposo que és quan i com em vaig adonar de tot el que ell havia sacrificat per mi, pel meu germà i per molta altra gent.”
11. En Wiktor
Foto: Alex Pawlowska
En Wiktor té 5 anys i diu que li agrada fer-ho tot. Li agrada pintar, mirar dibuixos animats, jugar i anar a classes de dansa. Quan li pregunten què li agradaria ser de gran diu: “Jo mateix”. Tot i que si hagués de triar una professió seria constructor, com el seu pare.
12. En Hymn
Foto: Alex Pawlowska
En Hymn és un home sense sostre que escriu poemes de colors als carrers. “L’agraïment és una actitud mental i és cada dia la nostra decisió. Quin és el joc que jugarem? Estar agraït o queixar-nos tota l’estona? És la nostra decisió”.
13. La Hodaya
Foto: Alex Pawlowska
La Hodaya té 27 anys, és israeliana.
“Durant el servei militar vaig aprendre a dir el que penso en veu alta, sense preocupar-me de què necessitaven els altres. Aquesta va ser una gran lliçó per a la meva vida, ja que mai no havia tingut la meva pròpia opinió fins que en vaig fer 17. Sempre volia agradar a tothom.
El meu servei va ser genial, era comandant i després sergent de 30 soldats. Tenir tantes responsabilitats i treballar sota pressió em va ensenyar que per arribar a algun lloc o aconseguir alguna cosa has de treballar-t’ho, així que no hi ha excuses que valguin, només cal fer-ho!”
14. The Thirst
Foto: Alex Pawlowska
“Començar una banda és millor que entrar en política. La gent no escolta els polítics. És una bona manera de transmetre un missatge positiu. També som activistes polítics, estem transmetent un missatge de pau i amor, el missatge d’una democràcia justa. Realment, no hi ha gaire països amb una democràcia sana”.
