El pintor John Everett Millais va néixer a Southampton el 8 de juny de 1829 i va morir a Londres el 13 d’agost de 1896. Considerat un nen prodigi pel seu prematur i gran talent, va començar a estudiar a la Royal Academy de Londres quan només tenia onze anys. Va ser allà on va conèixer els també pintors William Holman Hunt i Dante Gabriel Rossetti, amb qui va fundar la Germandat Prerafaelita, un grup que rebutjava el manierisme i reivindicava el detallisme i les composicions complexes pròpies de l’art italià del Quattrocento, època prèvia a la de Rafael.
L’obra de Millais es caracteritza, doncs, per l’atenció als detalls i per destacar la bellesa i complexitat de la natura. Els temes més habituals del pintor són episodis bíblics i també literaris. És el cas d’Ofèlia, el retrat del personatge de la tragèdia shakespeariana Hamlet, potser un dels millors exemples del període prerafaelita de Millais. El seu estil, però, va evolucionar amb el temps, potser de manera natural, per certa influència dels impressionistes o per la simple necessitat de guanyar més diners. Els seus temes van canviar i va retratar molt sovint, per encàrrec, membres de l’alta societat londinenca, pel que alguns dels seus companys van acusar-lo de vendre’s. Us convidem a veure aquesta evolució en un recorregut cronològic per 14 pintures seves.
1. El retorn del colom a l’Arca, 1851.
2. La dama d’honor, 1851.
3. Mariana, 1851.
4. Ofèlia, 1851-1852.
5. Un hugonot, 1852.
6. La vall del repòs, 1858.
7. El Brunswicker negre, 1860.
8. Joana d’Arc, 1865.
9. El cavaller errant, 1870.
10. El fred octubre, 1870.
11. Estiu a Saint Martin, 1878.
12. Autoretrat, 1881.
13. La captiva, 1882.
14. Bufa, bufa, vent d’hivern, 1892.
