L'arrencaceps va ajudar a acabar amb la fil·loxera. Foto: Museu de la Vida Rural
L’arrencaceps va ajudar a acabar amb la fil·loxera. Foto: Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, de la Fundació Carulla, té un exemplar d’arrencaceps a la seva col·lecció permanent, que encara funciona, i que ara dona la benvinguda al visitant de la seva nova exposició temporal, Generació [RE]. Continuïtat o canvi?, que s’obre el 4 de març i que estarà oberta fins al 8 de gener del 2023. La mostra parteix de la gran crisi mundial provocada per la fil·loxera a finals del segle XIX i principis del XX per obrir una reflexió sobre l’impacte de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19, que ha anat molt més enllà de la crisi sanitària. Una crisi d’aquest abast, que ha acabat tocant tots els aspectes de les nostres vides com a individus i com a col·lectiu, pot ser una nova oportunitat per regenerar el que fins ara s’ha demostrat que no funcionava? Aquesta és una de les preguntes que llença l’exposició a través d’un recorregut multidisciplinari que té el llenguatge artístic com a fil conductor però toca tant temes socials i econòmics com científics i antropològics, especialment centrats en el món rural.

Lluny de panorames distòpics i pessimistes, l’exposició, comissariada per dos joves historiadors de l’art de la Conca de Barberà, Anna M. Andevert i Àlex Rebollo, pretén oferir eines de reflexió sobre “com construir la resiliència i trobar propostes col·lectives en moments de crisi”, segons la directora del museu, Gemma Carbó. La “generació RE” a la qual es refereix el títol de l’exposició al·ludeix al fet de “repensar, reconstruir i treballar de manera comunitària”. I ho fa amb obres d’art contemporani, vídeos i infografies i fins i tot una banda sonora protagonitzada per la cançó Changes, de David Bowie, en la qual el músic britànic, en un moment de crisi personal, també al·ludia a les oportunitats dels canvis.

Un tros de paret arrencada d’una masia abandonada, de l’artista Núria Rion

Una de les conseqüències de la crisi de la fil·loxera a escala global va ser el despoblament de les zones rurals, que anava paral·lela al creixement de les ciutats i de la industrialització. A la primera part de l’exposició s’analitza aquest fenomen que va deixar zones rurals despoblades i la natura abandonada, com es pot veure en les fantasmagòriques fotografies nocturnes del Priorat, d’Anaïs Boudot. L’artista Núria Rion ha arrencat amb la tècnica de l’strappo –que es fa servir per traslladar les pintures murals– un tros de paret d’una masia abandonada a La Canonja i s’exposa com una pintura a la mostra, donant-li una nova vida. Marc Anglès recorda com determinades plantes, com la garrofa, la lavanda o l’espiga de blat, es feien servir d’aliment en èpoques de fam, en una instal·lació. Una peça científica, fruit de la investigació que porta a terme l’enginyera agrícola i paisatgista Teresa Galí-Izard, mostra, a través de dues cromafotografies, les diferències entre la bellesa d’un sòl regenerat i la foscor d’un sòl erm. De fet, l’espectacular imatge del sòl recuperat s’ha triat com a imatge de l’exposició.

Al segon àmbit de la mostra s’escenifica un petit pis perquè “la casa és el símbol de la crisi de la COVID-19”, assegura la comissària Anna M. Andevert. Sobre el llit del piset penja una pintura de Perejaume, artista que sempre contraposa i fon el paisatge amb allò cultural. El confinament va canviar i ha canviat molts hàbits, com demostren algunes dades tan curioses com que la despesa domèstica en compra de plantes i flors ha augmentat un 50 % des de la pandèmia. Algunes zones rurals, per exemple, han guanyat residents. El poble de Catalunya que va guanyar més habitants proporcionalment va ser Bolvir, a la Cerdanya. El 2019 el seu cens va augmentar en 8 persones, mentre que el 2020 va ser de 112 persones més.

'Gran Teatre del Liceu', de Perejaume. Col·lecció d'Art Contemporani La Caixa
Gran Teatre del Liceu, de Perejaume. Col·lecció d’Art Contemporani La Caixa

La hiperconnectivitat sense necessitat de sortir de casa, que ens té enganxats a la pantalla dels dispositius, va arribar de manera sobtada i massiva per quedar-se durant la pandèmia. Però això també té un preu humanístic i a escala ecològica. L’artista Joana Moll, una creadora activista mediambiental, adverteix amb una imatge digital de la gran quantitat d’arbres necessaris per absorbir el diòxid de carboni generat pel còmput global de visites a Google per segon. A la sortida de l’exposició, amb un llarg pany de paret amb un suro, es convida el públic a observar, i també a presentar si es desitja, projectes i iniciatives comunitaris que tenen en comú la resiliència transformadora, molts d’ells sorgits en el món rural.

Aquesta exposició és la quarta mostra temporal de producció pròpia del Museu de la Vida Rural, que té com a objectiu explorar reptes socials rellevants i plantejar solucions creatives, sempre posant l’accent en la sostenibilitat i en la cultura com a motor de transformació social, segons explica Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla.

Les cronomatografies de Teresa Galí-Izard mostren un sòl erm i un de regenerat. Foto: Museu de la Vida Rural
Les cronomatografies de Teresa Galí-Izard mostren un sòl erm i un de regenerat. Foto: Museu de la Vida Rural

Generació [RE]. Continuïtat o canvi?

Del 4 de març de 2022 fins al 8 de gener de 2023 al Museu de la Vida Rural.

La mostra explora temes com ara el despoblament i el repoblament, l’aïllament i la hiperconnectivitat o l’immobilisme i la capacitat humana de transformar el seu entorn amb la voluntat de convidar al visitant a adobar comunitats resilients.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa