Tenim una edat i estem estupendes

14 situacions de dones que caminen cap als 50 amb humor

Vas fent i un dia, de cop i volta, et cauen els 40 anys a sobre. Patapam. 

Tot i que ja em preocupaven des dels 38, jo no els vaig veure a venir, van arribar sigil·losament. Ara la gent em tracta de senyora, faig servir ulleres per veure-hi de lluny i necessito dos dies per recuperar-me quan surto de nit, si és que arribo a treure la poteta fora de casa quan arriba el cap de setmana, perquè el combo sofà-manta-sèries m’atreu com la llum a una papallona de nit. 

Capquadrada com soc, fets els 40 –la meitat de la vida– vaig començar a avaluar (amb les ulleres posades) tot el que havia fet fins llavors i a desesperar-me; a córrer amunt i avall, esverada, igual que el conill blanc d’Alícia al país de les meravelles, com si arribés tard a algun lloc però sense saber exactament on anava. En el fons sabia que un dia me’n podria riure, de tot això, però llavors no em feia gota de gràcia; fins que algú em va dir: «I si ho dibuixes?».

Estic estupenda! (Angle Editorial) és un llibre positiu, pensat per riure’ns de nosaltres mateixes i prendre’ns la vida una mica menys seriosament. Si cada persona és un món, els 40 són una dimensió particular de cadascú. Aquestes vinyetes en retraten una part; potser no t’hi reconeixeràs, potser sí… I si és així, riu tranquil·la, que les arrugues de riure són molt afavoridores. 

1.

 

 

  2.

 
3.

 


4.

 


5.


 


6.

 

 
7.

 

8.



 

9.

 

 

10.



11.



12.


 

13.


 

14.

 



 Estic estupenda! (Que ja tenim una edat i altres tonteries)

 © Raquel Gu
 © Angle Editorial, 2017

Comentaris

    Anna M, Juliol 25, 2019 11:20 pm
    Caldria algun dibuix positiu. Que es el començament d'una etapa lliure e independent, amb la descoberta de noves situacions vitals etc,
    Anònim Juliol 26, 2019 10:08 pm
    És una sipnosi perfecta del que representen el 40. En a mi em van impactar molt. Ara que ja passo dels 60 em fa gràcia recordar-ho
    Anònim Agost 1, 2019 12:04 am
    He rigut moltíssim, gràcies. Certament m’he sentit identificada en més d’un dibuix i això que ja vaig camí dels 50!
    Anònim Agost 14, 2020 3:11 pm
    Dec anar amb retràs els 40 ni em vaig adonar pq hi pensava des del 39! Però als 43 han caigut els progressius i si que em noto més el canvi corporal sobre tot des del covid que el tancament ho he notat molt a nivell muscular. Però m'ho prenc amb humor i segueixo estant estupenda! Només hem de canviar el xip i depén quines peces de roba... He rigut molt amb les vinyetes! Són tal qual! Jajaja Gràcies!
    Anònim Agost 15, 2020 4:50 am
    He deixat de llegir, tinc més de 40 i em sembla una visió molt patriarcal. Es com si pel fet de passar els 40 ja fossis inútil... lletja, poc acurada. Perspectiva masculina. Pot ser una visió personal, potser li ha passat a la il.lustradora... Em sap greu. Jo no visc aquesta vida de loser i soc una 40na.
    Atzavara blava Agost 17, 2020 4:21 pm
    Doncs son molt divertits els dibuixos. He rigut molt amb alguns. Situacions de les quals també he rigut (per exemple la mamografia...). Ja estic molt aprop dels 60. I què? Cada etapa té coses bones i no tan bones. Sobretot optimisme i bon humor, estupendes! Gràcies

Nou comentari