Por de viure i por de morir

Una sèrie d'autoretrats mostren els símptomes de l'ansietat i la depressió

Arxivat a: Fotografia, Passadís

“L’ansietat et ve a buscar quan estàs enmig de l’alegria, o en qualsevol moment. És silenciosa, et recorda els fracassos que has tingut i et fabrica els resultats futurs. Al meu projecte My Anxious Heart exploro i identifico com l’ansietat et pot esgotar emocionalment i físicament. Com que l’he patit gran part de la meva vida, he representat aquesta batalla i la presència que ha tingut en mi a través de fotografies. Interpreto visualment el meu viatge emocional i físic per tal que els altres puguin comprendre el pes que tanta gent carrega.” 

“A través d’aquest viatge personal, he crescut i he descobert que representar les meves pors s’ha convertit en un procés terapèutic, així com una porta d’entrada perquè els altres puguin expressar la seva opressió i començar el seu procés de curació.” És amb aquests autoretrats que l’estudiant de fotografia Katie Joy Crawford ha plantat cara a la negror de la depressió i de l’ansietat. 


Quan has d’aguantar un pes petit (el d’una gerra amb aigua, per exemple) durant dies o mesos, el pes esdevé insuportable.

Foto: Katie Joy Crawford



El cap se m’omple d’heli. He de respondre una pregunta fàcil o he de prendre una decisió petita, però la ment s’omple de curtcircuits i m’ho impedeix.

Foto: Katie Joy Crawford



Em fa por dormir. No em fa por la foscor absoluta, sinó la mica de llum que fa néixer una ombra terrorífica.

Foto: Katie Joy Crawford



No puc respirar. M’ofego.

Foto: Katie Joy Crawford

 

Sensació d’entumiment.

Foto: Katie Joy Crawford



Soc una ostatge de la meva ment, instigadora dels meus pensaments. Si penso, malament. Si no penso, pitjor.

Foto: Katie Joy Crawford



És estrany. Com quan nedes, vols tocar de peus a terra i t’adones que el terra és més avall del que et pensaves.

Foto: Katie Joy Crawford



Els talls són tan profunds que sembla que no s’hagin de curar mai.

Foto: Katie Joy Crawford



Tinc por de viure i tinc por de morir.

Foto: Katie Joy Crawford



Per més que m’hi resisteixi, l’ansietat sempre serà aquí, desesperada per cobrir-me i abraçar-me i trencar-me i deixar-me sense paraules.

Foto: Katie Joy Crawford



Et vaig crear jo, a partir de pors i mentides, i ets la meva reclusió.

Foto: Katie Joy Crawford



La depressió no et permet sentir res. L’ansietat et fa sentir massa. Patir depressió i ansietat alhora és una guerra constant dins la pròpia ment. Una guerra en què no guanyes mai.

Foto: Katie Joy Crawford

Comentaris

    Anònim Maig 15, 2015 3:52 pm
    Trobar-se segons parlen les imatges, ha d'estar un malson!
    xami g. t. Maig 16, 2015 8:08 pm
    Es como cuando nadas..quieres tocar con los pies en la tierra...pero te das cuenta que la tierra esta mas abajo...mucho mas al fondo...ENTONCES ENTRA EL PANICO.. muy real y muy bien explicado..es una lucha contigo mismo que simplemente por eso...la tienes perdida
    Merce Dhara Gener 23, 2016 10:05 pm
    Esconderse ,huir de la gente para senstirse a salvo, cubrirse la cabeza para hacerse invisible y esperar el sueño para olvidar que existes.

Nou comentari