Foto: Andy Warhol, Before and After


Què vol dir ser artista? Què és l’art? L’exposició Andy Warhol. L’art mecànic potser no t’ho aclareix, però en surts sabent que ell hi juga, el redefineix, l’amplia. Escultures, dibuixos, serigrafies, pintures, revistes, objectes, cintes de ràdio, cobertes de discos, material fotogràfic, revistes i vídeos omplen totes les parets de la sala del CaixaForum de Barcelona fins al 31 de desembre.

La mostra recull 352 peces que recorren la trajectòria de l’artista, des que va ser dissenyador gràfic comercial fins a la seva mort. En l’exposició, tot i ser densa i molt variada, hi ha un rerefons que t’acompanya: la mirada de l’autor segons el seu moment vital i la crítica constant a la societat de la qual ell en formava part.

A través de l’art més innovador, el Warhol polifacètic ensenya al món la societat americana dels anys cinquanta. Amb Before and After mostra l’obsessió superficial per l’aspecte físic, el voler encaixar en els estereotips de bellesa ideal –que ell també va patir i que no deixa de ser una altra forma de consumir. Amb obres com Heinz Tomato Ketchup Box o Brillo BOX es transmet la fixació amb la producció a l’engròs i el consum del país capitalista: les llaunes, les caixes de cartró, la Coca-cola o aliments processat. Ell utilitza la fabricació seriada i sistèmica també en l’art: aposta per la reproducció mecànica, la repetició i la serialització. “L’art com a negoci és el pas que ve després de l’Art”, deia. Va pintar televisors, olles, neveres i tot d’estris domèstics que representen l’american dream de la classe treballadora. Warhol va dibuixar perfectament tot el que simbolitzava aquella societat i generació.

Warhol combinava el pensament crític amb idees renovadores en l’art per parlar, també, de la mort, l’erotisme, el pas del temps o projectes més estrafolaris: Coet Apollo 12, uns núvols fets d’un material reflector creat per la NASA. O simplement per mostrar com eren les “persones genials”: va gravar Bob Dylan, Salvador Dalí, Edie Sedgwick, Allen Ginsberg o Susan Sontag en vídeos curts mentre miraven la càmera.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix