Coses així

L'esperança que sobra

En lloc de desitjar el que no depèn de nosaltres, hauríem d'aprendre a desitjar el que tenim

| 17/07/2016 a les 09:19h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Carmen Jost


Això era una festa d'aniversari amb normes. Sóc poc de festes i tendeixo a seguir les normes a la meva manera, però aquell encàrrec em va agradar: es tractava de regalar a l'Albert un llibre o una pel·lícula que fos important per a nosaltres. Amb el repte afegit d'haver d'explicar en veu alta per què havíem triat justament aquell llibre o aquella pel·lícula.

Mai abans ho havia tingut tan fàcil per escollir un regal. No recordo ben bé què vaig dir davant dels convidats, potser em va fer cosa pecar de transcendent, potser vaig balbucejar més del compte i no em vaig entendre ni jo, però el cas és que vaig regalar a l'amfitrió un llibre que em salva. Ho dic així, en present d'indicatiu, perquè hi va haver una primera salvació –el desembre de l'any 2000–, però n'han vingut d'altres. A cada intempèrie moral hi arribem sense esma per descobrir noves eines que ens puguin abrigar l'ànima: hem de recórrer a les que ja coneixem. Per això torno sovint a un mateix vers de Lluís Llach, aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal, i per això rellegeixo tant el text que vaig regalar a l'Albert: La felicidad, desesperadamente, del filòsof francès André Comte-Sponville.

La paraula felicitat és un caramel, però la força de la conferència transformada en llibret que a mi m'ha salvat la vida diverses vegades recau en l'adverbi desesperadament. Esperar és una trampa, una tortura. És el que més s'assembla a deixar de viure. Hipotecar l'avui a canvi d'un demà que esperem que serà millor és un mal negoci, perquè haurem deixat perdre el present i perquè el futur pot ser pitjor. A la llarga el futur sempre és pitjor.

El contrari d'esperar no és témer, diu Comte-Sponville. El contrari d'esperar són tres verbs: conèixer, actuar i estimar. En lloc de desitjar el que ens falta i que no depèn de nosaltres aconseguir, hauríem d'aprendre a desitjar el que tenim. I a fer que el que tenim valgui la pena. "No es prohibeixin esperar –diu el filòsof–, però aprenguin a pensar i aprenguin a estimar una mica més i una mica millor".

L'esperança ens angoixa, perquè es barreja amb la por. I la fugida cap endavant d'esperança en esperança potser ens ajuda a anar tirant, però ens allunya de la saviesa i de la veritat. En canvi la desesperació, en el sentit de no esperar res més que això d'ara mateix, ens acosta a la plenitud. El poeta Carles Camps Mundó, després d'haver patit un càncer, va arribar a una conclusió similar: "Per això us dic ara que viure basta,/ que sobra l'esperança/ –l'ambició, l'afany, el sempre–./ Sí, per això crec que tinc dret a dir-vos/ que esperant l'esperança es perd la vida:/ la vida en si, la vida viva".

Aquest cel blau, aquest petó, aquesta aigua fresca que ens desfà les lleganyes, aquesta frase caçada al vol que avui ens sembla feta a mida. Visquem i estimem cada minut. Sense renunciar al futur però sense esperar-lo, perquè vés a saber. Si demà sona el despertador i el matí ens pica l'ullet, tot això que tindrem.

 

COMENTARIS

L'esperança vista a voltes com la certesa que el sofriment tbe passarà
Tandebò, 17/07/2016 a les 21:30
+15
-1
M'agraden aquestes reflexions i a la meva vida sovint he arribat a les mateixes només que, en algun moment jo he interpretat l'esperança com la certesa de que, igual que els "bons" moments, els moments de patiment tbé passaran i no seran per sempre i aquesta reflexió en moments molt durs m'ha fet més fàcil suportar el sofriment
Gràcies
Agata, 17/07/2016 a les 22:40
+6
-2
Un text preciós que fa pensar. Demà mateix aniré a comprar el llibre que comentes i del què segur que n'aprenc.
Gràcies!!!
Gràcies
Francesc L., 18/07/2016 a les 00:52
+7
-0
He llegit l'escrit gairebé per atzar. Curiosament no m'ha sorprés que encaixès de ple amb la meva situació actual. Estic convençut que sovint l'olfacte o alguna mena d'instint que potser encara conservem de quan erem més animals que persones, ens fan apropar a les veus i als llocs més oportuns.

En tot cas, la lectura ha estat molt ben rebuda.

Gràcies!
L'esperança que sobra
Uska Ballester , 18/07/2016 a les 08:37
+3
-0
Cada vegada m'agraden més les coses que escrius.
El que escrius i el com.
Et llegeixo,gairebé, amb avidesa -sovint en veu alta.
Brindo per tu (amb cafè, ara mateix)
Gràcies!
Si el món ja és tan formós, senyor,
Anònim, 18/07/2016 a les 17:45
+0
-0
Si es mira amb la pau vostra
A dintre de l'ull nostre,
Què més ens podeu dar en una altra vida?
Destí
Anònim, 18/07/2016 a les 23:32
+1
-0
Reflexió molt adequada al moment actual, potser, com diu el company Francesc, perquè els textos ens vénen a buscar quan els necessitem ;-)

Gaudint de l'aire fresquet que entra per la finestra i la tranquil.litat de ser la única que queda desperta a casa! Bona nit!

Desesperació.... ens acosta a la plenitud?
Anònim, 19/07/2016 a les 12:52
+0
-0
Be, no estic d'acord. La desesperació, ens ha acostat a molts al suicidi. Quan ja no esperes res de la vida, quan estàs cansat de rebre pals constantment, no estàs prop de la plenitud, si no al contrari.
Son paraules molt boniques, però irreals.
Vergonya cavallers !!!
Llorenç Mir, 13/10/2016 a les 00:42
+0
-0
Varen esser les paraules del rei Jaume I d'Aragó a la conquesta de Mallorca, quant el nobles catalans, que l'acompanyaven a aquella gesta, se'n volien tornar a casa. Va esser un gest d'esperança - valentía - i no de les pròpies forçes, si no de la veritat de què estan fetes les coses. Cadascú empra les paraules amb l'òptica que hom té. Tot hom ens agrada esser estmats. Perque tenim esperança en els nostres amics.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya presenta la programació de la nova temporada