Coses així

La música del nostre atzar

En algun moment concret del passat d'indicatiu, tu i jo ens vam trobar sense voler

| 19/07/2017 a les 14:02h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Amanda Tipton



Archibald Isaac Ferguson neix el 1947 en un hospital de Newark. És el primer i únic fill de Rose i Stanley. Paul Auster imagina per a aquest mateix personatge quatre vides diferents, en funció de les decisions que va prenent i dels capricis de l'atzar. El resultat és una novel·la que es titula 4 3 2 1 i que em deleixo per llegir, però m'espero al setembre perquè més de vuit-centes pàgines en anglès se'm podrien fer molt llargues.

Paul Auster tenia catorze anys i estava en un campament d'estiu quan un llamp va matar el noi que anava just davant seu. L'escriptor creu encara avui que aquell va ser el dia més important de la seva vida: va entendre de cop i per sempre que depenem de la sort, que si arribem a adults és perquè l'atzar no ens para els peus en plena adolescència amb un llamp llançat des del cel contra un futur que tendim a donar per descomptat.

La probabilitat que tu o jo acabéssim naixent era gairebé nul·la, si ens remuntem a segles enrere. Ja és casualitat que els nostres avantpassats s'anessin reproduint tal com ho van fer, que el nostre pare i la nostra mare coincidissin, que guanyés la cursa cap a l'òvul justament aquell espermatozou. La nostra existència era ben improbable, però mira. Tampoc tenim gaire dret a lamentar que en algun moment deixarem de ser-hi: la majoria de persones que haurien pogut existir (i que haurien pogut ser més brillants que totes les que campen o han campat per aquí), no han arribat a néixer mai. Com deia Carmen Martín Gaite, lo raro es vivir.

Qualsevol realitat és sorprenent quan ens la mirem de forma retrospectiva. Que tu i jo ens trobéssim no era gens fàcil de preveure, teníem molts números per no haver-nos vist mai ni de reüll. El bombo és ple de falses vides possibles i la bola que en surt és tot el que hi ha. El present. L'única veritat.

L'atzar (digue'n Déu, si ets creient) es fa un tip de riure cada vegada que algú fa plans. Però no t'estic convidant a menysprear la força de la voluntat, al contrari. Perquè l'atzar fa el que vol amb nosaltres, però les nostres determinacions –la teva i la meva– també hi juguen un paper important. En algun moment concret del passat d'indicatiu, per un encadenament prodigiós de successos fortuïts, tu i jo ens vam trobar sense voler. I, per sort –una sort, aquesta, més buscada que atzarosa–, vam decidir que aniríem de la mà fins a la fi del temps.
 

COMENTARIS

Atzarosament
Anònim, 18/04/2017 a les 15:29
+2
-0
No juga amb nosaltres l'atzar, tot i que de vegades perdem
Dos grans
Papi, 20/07/2017 a les 15:50
+2
-0
Paul Auster o Carmen Martin Gaite. Dos grans escriptors.
Casualitats
Júlia Viñeglas, 20/07/2017 a les 18:55
+1
-0
Són aquestes casualitats que ens fan únics, però no les aprecieim i no valorem la vida.
Gràcies, un gran article.
L atzar capritxos
Diana, 20/07/2017 a les 19:48
+2
-1
No es una cançó del Serrat que diu" es caprichoso el azar...."??
Sempre ho es!!
L'atzar, el destí o Deu
Concepció Arnau, 21/07/2017 a les 08:48
+0
-0
L'atzar, el dedtí o Deu mana les nostres vides. Podíem haver nascut en un altre país. Podíem haver conegut una altra persona, ens podíem haver dedicat a una altra feina ...
Present
Salvador P., 21/07/2017 a les 10:03
+3
-0
No hauríem de fer mai plans, però tenim la mala costum de fer-los sense pensar que potser serà només un projecte de plans. El present, és l'únic que val i que s'ha de viure amb intensitat.
Molt bon article, Eva!😘😘🌹
El present
Anònimla tietawapa, 21/07/2017 a les 16:38
+1
-0
Totalment d'acord! El passat, ja no hi és, el futur, quí sap si hi serà mai... lo únic que ens queda, el present! La memòria pel passat, i inmaginació pel futur!!!!!
Casualitats que ens uneixen
Alegria, 23/07/2017 a les 00:16
+0
-0
Va ser uma casualitat que em va fer coneixer la teva filla Aina i de retruc al Carles i a tu, Eva. Ha estat meravellós. Moments intensos, distesos, alegres i tristos. L'atzar es molt capritxós i de vegades cruel. I la vida continua...1
plans
Ton69, 25/07/2017 a les 17:13
+0
-0
Salud de moment bé, corro i nedo...
Amor una mica més que el dels fills...
Diners, treball autònom per projectes curts...
No se on aniré de vacances, ni si tindré, tampoc em genero expectatives, les tardes a Vallparadís també es passen bé llegint i mirant com juguen els nens...
Escolto "More than this" The Cure, mentre milito el present...
Gràcies Eva!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Pablo & the Appleheads presenta el seu nou disc a la sala Luz de Gas
01/01/1970
L'edifici de Gaudí celebra la festa major barcelonina amb un espectacle
01/01/1970
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm obre les portes a la festa major de Barcelona
01/01/1970
Sala Muntaner acull «Blank», una obra sense cap director i cap assaig previ
01/01/1970
Descobrim els films més especials del cantautor del Guinardó
01/01/1970
Descobrim els films més especials de l'escriptora
01/01/1970
Un curtmetratge sobre la importància de tenir i trobar el teu lloc al món
01/01/1970
L'obra «Un tret al cap» de Pau Miró aborda l'ètica professional i els conflictes íntims