Evasions

Sota els mateixos cels

La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà

| 23/05/2017 a les 10:37h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies, Evasions
Eva Armisén
Uno vuelve siempre a los viejos sitios en que amó la vida. Deu ser pel desig impossible de retrobar la persona que eres quan hi vas anar per primera vegada. Deu ser per això, potser, que no faries res més que tornar a l’illa de l’avi i a la ciutat que et va acollir quan vas deixar la casa dels pares.
 
No t’has banyat a les platges de Mallorca. No has volat mai a Eivissa. Intueixes que Formentera t’encantaria. Però vas començar a caminar a Sant Climent, el poble menorquí del pare de la teva mare, i et sembla que no t’acabaràs Menorca per més avarques que gastis. Et costa imaginar-te a cap illa que no sigui aquesta.
 
L’excepció es diu Manhattan, una illa entre rius a l’altra banda d’un mar immens. Hi vas viure dels vint-i-tres anys als vint-i-cinc. Des d’aleshores, cada cop que has agafat un avió has aterrat a Nova York.
 
Uno vuelve siempre a los viejos sitios en que amó la vida, y entonces comprende cómo están de ausentes las cosas queridas. La cançó ens convida a no idealitzar els retorns, el temps ho arrasa tot també mentre no hi som. Però la nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l’enyor va per allà.
 
I, de sobte, aquest diumenge de maig ho has entès: el que persegueixes no és tant el goig de tornar-hi com la sort de poder-hi tornar.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Afortunada
La laia del passat, 24/05/2017 a les 07:40
+14
-1
De vegades, però, al tornar saludes aquella laia que eres al passat, i tens el privilegi de parlar-hi, d'entendre-la i d'acceptar-la(te) una mica més.
Que maco es tornar a trepitjar un cel que et va veure feliç, i dins la felicitat et va veure equivocar-te, i dins l'error canviar, evolucionar.
El que escrius em fa pensar; adopto la idea per coneixem encara una mica més.
Els apunts que no es poden passar a net...
Anònim, 27/05/2017 a les 21:27
+1
-1
Diuen que una música mai es torna a sentir igual, un lloc, un espai, una illa la teva, tampoc. I és per què hi vas amb uns apunts arrugdets a la butxaca, amb l'anyoraça i el sonriure als llavis...i tornes a trobar-te i a retrobar pinzellades d'aquella il.lusió, que fa que acarisis els apunts arrugadets de la butxaca i et re-creis en la feliç noltalgia. Crec.!
retrobaments
Crisca67, 19/08/2017 a les 23:11
+0
-2
Tens tota la raó. Viatjar és fantàstic, però revisitar té aquell punt de records i present, de comprovar com va passant el temps pels paisatges estimats...
Un petó des de Menorca, l'illa que em va veure néixer i a la que no puc deixar de tornar sempre que puc.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa