La pintora Eva Armisén (Saragossa, 1969) sap que el món tendeix a perdre els colors, però no s’hi resigna: els seus personatges sempre somriuen. Sap que els adults conservem en algun lloc l’infant que vam ser, per això pica l’ullet a la nena que porta dins. I ens regala un univers imaginari que tant de bo existís, una obra fresca, directa i sincera que ens connecta per la via ràpida amb el nostre jo més autèntic, amb allò que som quan cauen les màscares.

Els quadres de l’Eva neixen d’idees que es concreten en paraules i que s’integren a l’escena sense voler fer nosa: no tenen la rellevància d’un títol ni la discreció excessiva d’una nota a peu de pàgina. Aquestes paraules formen part del paisatge final, de vegades per partida doble: en brut i en net. Perquè l’artista ens mostra el resultat però també el procés de creació de l’obra. Ens ensenya les capes del vestit per donar a entendre que no té res a amagar. Es despulla i ens despulla. Tant tu com jo com les figures de llapis o pinzell som éssers en construcció que avancem a força d’encerts i errors. Que acumulem dubtes i desitjos. Que ens nodrim de bellesa per plantar cara a les pors.

Trenta anys després d’haver aterrat a Barcelona, l’Eva té avui l’energia de la maduresa, de qui sap on va i com s’hi arriba. Es coneix a si mateixa més que mai i no pensa renunciar a ser qui és, ara que ha après a desfer els passos que no porten enlloc, ara que trepitja la ciutat i el camp amb la tranquil·litat d’anar ben calçada, ara que troba la veritat abans i tot de buscar-la.

Protagonitzades sovint pel seu alter ego en dues dimensions, les pintures d’Eva Armisén es fan estimar. Ens empenyen a treure enfora la millor versió de nosaltres. Ens conviden a llegir la poesia camuflada en els petits retalls de vida, a fixar-nos en la flor que creix contra l’asfalt. Ens desperten l’orgull de ser dones, tan fràgils com tothom i més fortes que ningú. Ens animen a gronxar-nos fins a tocar el cel i tornar. Ens ajuden a destriar el gra de la palla. Ens encomanen alegria i ganes de somriure, ni que sigui per sota el nas.


* Els colors i els somriures d’Eva Armisén protagonitzen l’exposició «30» a la galeria Cromo de Barcelona (Riera Sant Miquel, 27) del 10 de novembre fins al 12 de gener. La inauguració es farà el divendres 10 a les set del vespre.

© Fotos dels quadres: Jordi Salinas


1. Abrigo. Oli sobre tela, 2017. 116 x 73 cm.

Eva Armisén



2. Capaz de darle la vuelta. Oli sobre tela, 2017. 65 x 50cm.

Eva Armisén



3. Deshielo. Aquarel·la sobre paper hanji, 2017. 41 x 33 cm.

Eva Armisén



4. Equilibrio. Oli sobre tela, 2017. 65×50 cm.

Eva Armisén



5. Ilusión. Oli sobre tela, 2017. 65 x 54 cm.

Eva Armisén



6. Juntas. Oli sobre tela, 2017. 60 x 92 cm.

Eva Armisén



7. La espera. Oli sobre tela, 2017. 73 x 65 cm.

Eva Armisén



8. Mil caminos. Oli sobre tela, 2017. 100 x 65 cm.

Eva Armisén



9. No perder el hilo. Oli sobre tela, 2017. 130 x 97 cm.

Eva Armisén



10. Pájaros en la cabeza. Oli sobre tela, 2017. 73 x 55 cm.

Eva Armisén



11. Pintando. Oli sobre tela, 2017. 33 x 41 cm.

Eva Armisén



12. Refugio. Oli sobre tela, 2017. 65 x 46 cm.

Eva Armisén



13. Refugio. Aquarel·la sobre paper hanji, 2017. 30 x 30 cm.

Eva Armisén



14. Separando el grano de la paja. Oli sobre tela, 2017. 162 x 97 cm.

Eva Armisén

Comentaris

  1. Icona del comentari de: glòria olivella a novembre 01, 2017 | 12:39
    glòria olivella novembre 01, 2017 | 12:39
    L'Eva-escriptora ens presenta l'Eva-pintora. Les conec totes dues. Una mica mica. Vindré a veure els somriures, els colors. I l'artista. Quina sort, Eva, que vas repetir curs i et vam conèixer!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix