Víctor Català, lleona de les lletres catalanes, va néixer a la vila marinera de l’Escala el dia 11 de setembre de 1869, amb el nom de Caterina Albert i Paradís. Els seus contes, al costat de Hoffmann, Poe o Kafka, són clàssics del gènere. Les seves novel·les són obres mestres. El seu teatre i la seva poesia no tenen tanta fama però són igual de bons: mestria de la forma i precisa intenció de la idea. De versos en va escriure tota la vida però només en va publicar dos llibres, Lo cant dels mesos (1901) i Llibre blanc (1905), de manera que la major part de la seva poesia resta inèdita. Va morir el 27 de gener de 1966 a la mateixa casa del carrer Major de l’Escala on havia nascut.
Edicions Vitel·la ha fet reviscolar Lo cant dels mesos, acompanyant-los, cadascun, d’un dibuix d’Enric Casasses, que també n’ha escrit el pròleg. Us convidem a tastar aquest llibre sobre la gran roda del temps, aturant-nos al maig.
Trontollem, amor, les roses
sobre els fronts empurpurats.
Totes, totes, s’han descloses
al calor del mes de Maig.
I que hermoses són les roses,
i que hermoses, mon amor!
I que hermoses són descloses
tot a vora de ton front!
Les donzelles i les roses
s’han descloses aquest mes;
totes dues s’han descloses
encensant lo món enter.
Les donzelles i les roses
són lo més hermós del món;
totes dues s’han descloses
per lo goig suprem de l’hom.
Vull cantà’, amor, a les roses
que ton front han coronat.
Sols per mi us haveu descloses
al calor del mes de Maig!
Lo cant dels mesos
