Corrandes d’exili

Si la lluna feia el ple/ també el féu la nostra pena

Joan Oliver (Pere Quart) va néixer a Sabadell el 29 de novembre del 1899 i va morir a Barcelona el 18 de juny de 1986. Va escriure el poema Corrandes d’exili l’any 1947 quan estava exiliat a Xile.


Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol 
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Comentaris

    Anònimkoan Juny 18, 2020 4:56 pm
    Les CORRANDES D’EXILI de Joan Oliver, em retornen a una anyorança de llibertat, amb l’esperança que la viuré. Quina tristor ha de fer viure lluny de la terra on hi tens totes les arrels i que no saps si mai més tornaràs a trepitjar, ni com la trobaràs si mai més hi tornes

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
L'art i la poesia de la Lluna de Lotus
El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l'artista i poeta japonesa Ōtagaki Rengetsu
Més entrades...