El professor

La joventut, la saviesa: tan eternes en la seva inaccessible abstracció

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Tim Ellis

 

 

Quin privilegi, haver pogut parlar
tants anys davant d’uns ulls que renovaven
contínuament la seva joventut,
haver-me sentit ple de savieses més altes que la meva
i des d’elles haver pogut parlar, argumentar, sorprendre, rebatre, demostrar,
oblidar-me dels meus límits, de la meva poca gràcia,
de la meva veu monòtona, de mi mateix i tot,
i en un cel de pissarres i de guix esdevenir tan sols un portador
—indigne, ho sé, i obscur— de tantes meravelles!
Que siguin elles
les que em salvin als seus ulls, si cal salvar-me —o no, millor que no,
millor no interposar-me altra vegada entre el foc de veritat
i els ulls que algun instant l’han delejat;
millor l’oblit, la transparència.
La joventut, la saviesa: tan eternes en la seva inaccessible abstracció
i tan belles, ara, ací, en la múltiple i efímera presència
d’aquests ulls distrets, d’aquests badalls —els veig—, d’aquest desinterès
amb què prenen nota del que escric a la pissarra:
ah, quan ho comprenguin algun dia,
quan en vegin la bellesa no en paraules d’algú altre
sinó d’ells, llum dels seus ulls, per fi matèria pròpia,
quina redempció d’aquests instants on ara veuen solament monotonia!

David Jou. Del llibre L’èxtasi i el càlcul (2002).

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...