La poeta Josefina Peraire ha mort als 69 anys després d’haver estat atropellada per una bicicleta a Barcelona i d’haver passat més de trenta dies en coma. L’acomiadem llegint un poema del seu llibre Enfilo llunes.
Foto: Moyan Brenn
…allò que encara resta
d’una Natura amenaçada.
Dibuixo amb la paraula
allò que l’home destrueix,
per si un futur robòtic,
orfe d’emocions, em nega la bellesa.
Saber aflorar en cada vers
la intensitat de les aromes
del vast paisatge que em motiva.
Estremir-me amb el fred dels cims de llum
que s’alcen poderosos.
Que em musiqui el lliscar de l’aigua lliure
entre la pell molsosa del rocam.
Percebre el bategar de la natura
en la ufanor de cada imatge.
Saber-me “in situ”.
Em sento dependent de l’harmonia,
de l’espectacle natural
que el pas del temps orquestra.
Batuta de colors en mans velades…
Sóc avara del nèctar que destil·la,
i em costa imaginar-la
com boira de grisors.
Segresto allò que encara resta
en l’univers d’aquest paper!
