Tinc un tros de mort viva

Viu de la vida que li dono, com si l'estigués gestant

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Carles Camps Mundó va néixer a Cervelló el 8 de juliol de 1948. Llegim un poema colpidor, del llibre La mort i la paraula (Proa), en què mostra la seva lluita contra el càncer.
 

Foto: Thomas


Tinc un tros de mort viva a dintre meu,
un tros de mort que, per fer-me morir, 
viu de la vida que li dono, com si l’estigués gestant. 
Espero que me’l puguin extirpar,
que me’l puguin matar sense morir-hi jo,
que em puguin arrencar d’arrel
la mica de mort viva que no soc. 

Que no vull ser. 

Si no, aquest tros de mort viva se m’anirà escampant
mentre ho sofreixo amb el dolor de les paraules del dolor, 
sense les quals no hi ha coneixement del mal. 
Se m’anirà expandint, amb l’ajuda d’un cor despietat, 
pel clavegueram de la sang
fins a l’instant postrem de viure’m mort. 
Aleshores, la mort estarà morta com el cos. 

Jo serà gens. 

 

 

 




Poema del llibre
La mort i la paraula


© Carles Camps Mundó
© d’aquesta edició: Proa, 2010

Comentaris

    Carles Camps Mundó Juliol 8, 2017 11:24 pm
    Gràcies per pensar en mi. Igual que amb he tastat: llàstima Eva que en Carles no ho pugui compartir.

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...