Il·lustració: Eva Armisén


Ho llegeixes a la solapa del llibre que tragines avui: “Nedo bé, floto millor. Mai no m’ofego”. El deses al cistell i te’n vas cap a l’aigua. A tu t’encanta nedar, tot i que en vas aprendre tard. I flotes quan toca, quin remei. Ofegar-te? Algun cop has cregut que havies tocat fons, però ara saps que el fons de veritat –el fons del fons– és més avall.

El gran misteri de qualsevol platja és que hi hagi tanta gent a la sorra i tan poca en remull. Però no intentaràs fer canviar d’opinió els de les tovalloles: ja s’ho faran. Ets dona de minories, aquí també, i què. El teu lloc és un tros de mar.

Nedar fins a tocar l’horitzó és una temptació poètica. Et proposes, en prosa, arribar fins a la boia. I després fins a l’altra boia, catorze braçades més enllà. Això seria el paradís si no haguessis d’escrutar el terreny a la recerca de meduses. Una plaga que no recordes que existís fa tres o quatre dècades, quan només et feia por el tauró de la pel·lícula.

T’emborratxes de mar i el temps s’atura. Com més t’allunyes de la costa, més invencible et sents. El món no et fa tant de mal, amb la sal i el cel i el sol per companyia. Abans de tornar a tocar terra et regales una estona de fer el mort. Sempre et sorprèn que se’n digui així: res de res et fa sentir més viva.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Raymonda a agost 09, 2016 | 21:39
    Raymonda agost 09, 2016 | 21:39
    I sentir-se identificat en tot el que escrius...fins el punt de dubtar del génere. Res no serà perfecte, però els escrits s'hi apropen.
  2. Icona del comentari de: Rosa Ayxendri a agost 09, 2016 | 21:56
    Rosa Ayxendri agost 09, 2016 | 21:56
    Creia que no hi havia paraules per espeessar el que sento quan nado al mar, quan vaig fins a la boia, quan em deixo portar per les onades i quan faig el mor! Ara veig que m'equivocava, les paraules hi són i tu, Eva, les saps trobar!! Moltes gràcies per compartir-les!!!
  3. Icona del comentari de: EulàliaAnònim a agost 09, 2016 | 23:19
    EulàliaAnònim agost 09, 2016 | 23:19
    T'imagino nedant de boia en boia a la platja Gran. És el que també faig al voltant de les 9 del matí i és un plaer immens del que és difícil prescindir... Aquesta immensa piscina d'aigues quietes gairebé deserta a aquesta hora ens ofereix el millor moment del dia.
  4. Icona del comentari de: En cardina a agost 10, 2016 | 09:30
    En cardina agost 10, 2016 | 09:30
    Gràcies per posar paraules al que sento cada cop que el meu cos es fon amb el mar.
  5. Icona del comentari de: M.José Franquet a agost 10, 2016 | 09:35
    M.José Franquet agost 10, 2016 | 09:35
    Totalment identificada, un plaer llegir-te...
  6. Icona del comentari de: arseda a agost 10, 2016 | 10:56
    arseda agost 10, 2016 | 10:56
    Sempre dic: Després dels 9 mesos sumergida abans de néixer....el plaer més gran és el què sento a la mar. Gràcies per possar-ho en paraules Eva!
  7. Icona del comentari de: Casual a agost 10, 2016 | 11:54
    Casual agost 10, 2016 | 11:54
    Quizás lo poético sea la boya, esa suerte de útero materno, ese protositio al que todos quisiéramos volver, patria querida de reducidas hechuras y envolvente musicalidad sonora en sus adentros - como el sonido del mar haciendo el muerto- y la letra del himno, tan profética como de talante samaritano: " ...no tengas prisa en abandonarme, pero vuelve cuando quieras "
  8. Icona del comentari de: Casual a agost 10, 2016 | 11:57
    Casual agost 10, 2016 | 11:57
    Quizás lo poético sea qe la boya, oficia de arcaico útero materno, el protositio al que todos desearíamos volver, la patria hecha girones por el ciclo vital de avanzar y " progresar "en el cauce de la vida. La patria de la cual fuimos expulsados tras juicio sumarísimo y sin derecho a apelación
  9. Icona del comentari de: Nuri Sansano a agost 10, 2016 | 13:09
    Nuri Sansano agost 10, 2016 | 13:09
    Eva ,de veritat que és un plaer la imatge que descrius i LLEGIR-TE.
  10. Icona del comentari de: Lucy in the sky a agost 11, 2016 | 18:37
    Lucy in the sky agost 11, 2016 | 18:37
    Fa poc que he descobert es teu blog i estic encantada amb el que escrius. Aquesta entrada m'ha agradat molt, sobre tot sa darrera frase. Tens una nova lectora!
  11. Icona del comentari de: JO SOC TU☺ a agost 12, 2016 | 23:23
    JO SOC TU☺ agost 12, 2016 | 23:23
    ?Shekinah?Sagrada FAMILIA????????
  12. Icona del comentari de: Anònim a agost 14, 2016 | 22:29
    Anònim agost 14, 2016 | 22:29
    Molt bonica la descripció que fas d'aquesta sensació que jo també sento quan vaig a nadar a la Conca. Que bonic que ha d'esser saber explicar-se tan bé.
  13. Icona del comentari de: Dita a agost 15, 2016 | 11:41
    Dita agost 15, 2016 | 11:41
    Aquest matí, com tants altres matins, he nedat a la platja Gran de Ciutadella. Dins l'aigua, sento el que tu sents i poses en paraules. Tot s'esvaeix i alhora és més viu que mai. Només som jo i l'aigua, i els peixos, i el sol i l'horitzó.
  14. Icona del comentari de: Assen a agost 15, 2016 | 23:42
    Assen agost 15, 2016 | 23:42
    Molt bona descripció del fet però sobretot de les emocions!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix