Els meus manaments

U. Confiar més en mi mateix. Dubta un instant i afegeix No dubtar tant.

Arxivat a: Conte, Cambres pròpies

Andrew Eason


Engega el Word i comença a teclejar tan aviat com la plana en blanc s’escampa per la pantalla. Escriu Els meus manaments. Ho selecciona tot, ho posa en majúscules i desplega el menú de fonts. En prova unes quantes i al capdavall tria la Haettenschweiler; la troba senzilla però alhora solemne. Després n’augmenta els cos. Catorze. No, setze. No, divuit. No, setze. Ho posa en negreta. Ho subratlla i de seguida n’elimina el subratllat.
 
A sota —un parell d’Intros més avall— inicia una llista numerada.
 
U. Confiar més en mi mateix. Dubta un instant i afegeix No dubtar tant.
 
Dos. No especular. No encaparrar-me. Fugir dels bucles. Sobretot de nit. De dia les coses no són tan terribles com les imagino. No sempre. Esborra el No sempre.
 
Tres. No deixar que la foscor m’atrapi a casa. Sortir corrents.
 
Quatre. Córrer.
 
Cinc. Agafar perspectiva. Aquest és important i sempre l’oblida. Continua. Fer unes passes enrere i mirar-m’ho tot des d’un altre lloc. La vida no s’abasta des d’un sol punt de vista. Se’l llegeix satisfet. El selecciona, el retalla i l’enganxa a la primera posició de la llista. La resta de punts, obedients, incrementen en una unitat el número que els encapçala. Ara Córrer és el cinc.
 
Sis. No mirar gaire endavant. No pensar en el futur. Ja arribarà quan toqui. S’ho rumia un moment i afegeix Si arriba, el molt fill de puta.
 
Set. Deixar de comparar-me amb tothom. No idealitzar el que no conec. Els altres tampoc se’n surten. No sempre. Aquest No sempre no l’esborra.
 
Vuit. Plorar ajuda. Prova-ho. Obre un parèntesi. (He de recordar com es fa, no pot ser que me n’hagi oblidat.) Tanca el parèntesi.
 
Nou. Parlar. Buidar. Vomitar. Netejar.
 
Deu. No fer més llistes.
 
Desplaça el cursor cap amunt fins a la barra d’eines, a la banda esquerra, i clica sobre la icona del disquet. En el menú que es desplega, dins la casella Guardar com… hi apareix com a nom per defecte Els meus manaments. Hi afegeix al final un guió i un sis i clica sobre el botó de Guardar. Un missatge irromp a la pantalla per informar-lo que ja existeix un arxiu amb aquest nom en aquella carpeta i que si continua i el reemplaça s’esborrarà el contingut actual.
 
Canvia el sis per un set i prem Guardar.

 

Comentaris

    Anònim Juliol 20, 2016 9:04 pm
    M'ha agradat molt aquesta reflexió, és la que tots ens fem en algun moment, en el meu cas de bon matí, amb l'energia d'un nou dia per començar i amb tots els bons propòsits rondant-me, mentre em trec les lleganyes. Al arribar la nit, en un moment de pau mentre em rento les dents i la casa sembla una mica més tranquila, reflexiono el perquè no he estat capaç de dur-los a terme tots, amb lo senzill que semblava aquest matí, en el mateix lloc en el que estic... gràcies Jesús per aquests escrits que ens aporten llum i reflexió. Una abraçada!!!
    Lídia A. Juliol 20, 2016 11:00 pm
    Molt bo...Una manera pròpia d'escriure coses "importants"...Molt nostre...
    Francesc Soldevila Juliol 26, 2016 10:10 pm
    Un text fresc i real. M'ha agradat molt.
    Anònim Setembre 6, 2016 11:20 pm
    Genial aquest text, m'hi sento molt identificada. Gràcies!!

Nou comentari