Quan se’t crema la cuina

Quan se'n va la llum, l'amistat se suspèn

Foto: Skitterphoto
Foto: Skitterphoto

Tu de què en dius amics? Quines persones consideres amistats? Et sembla que d’algú que no has vist mai i que només coneixes per les xarxes en pots dir amic o amiga? Conèixer potser no seria el terme més adequat, atès que les identitats a les xarxes socials sempre poden ser falses –suplantacions, ficcions, inexactituds, ocultacions–, fet que a la vida només passa si es tracta d’espies.

Pensant en tot això, em va venir al cap una història de fa anys, una anècdota que els va passar a una parella, unes conegudes meves (presencials, reals). Era hora d’anar a dormir. Quan ja estaven totes dues al llit, abans d’apagar el llum, una d’elles va dir, “quina putada que se’ns hagi cremat la cuina”. L’altra, esverada, va fer un bot i va cridar, “què dius, ara?” I es va aixecar ràpidament, abans que l’altra –que hi va anar al darrere– tingués temps d’explicar-li que es referia a la cuina dels Sims –ja saps, el videojoc de simulació social–, uns Sims en què elles havien reproduït les seves identitats, la seva vida, casa seva. Com que se n’havien descuidat unes hores, se’ls havia incendiat la cuina.

Desfet el malentès, la que anava a correcuita cap a la cuina va girar cua rient i dient, “hòsties, tia, quin ensurt que m’has fotut”.

No calia córrer. El desastre havia passat en el món virtual. No era necessari trucar els bombers ni valorar les destrosses ni netejar el sutge del fum. No calia invertir temps ni preocupar-se. No calia tornar a pintar ni sentirien pudor de cremat durant no sé quant de temps. Aquella cuina només servia per divertir-se, per passar el temps, només existia si es connectaven. Si jugaven.

I just aquesta idea de la connexió em va fer pensar en l’abast de les relacions que només existeixen a la xarxa i que en depenen. Que són com la cuina dels Sims, que desapareix quan desconnectes. Que a la xarxa, quan se’n va la llum, l’amistat se suspèn. I en canvi a la vida, quan se’n va la llum, l’amistat apareix més que mai. Perquè no depèn de cap connexió que no sigui l’afecte. Perquè no és només per entretenir-se. Perquè sí que cal.

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...