Foto: Skitterphoto
Foto: Skitterphoto

Tu de què en dius amics? Quines persones consideres amistats? Et sembla que d’algú que no has vist mai i que només coneixes per les xarxes en pots dir amic o amiga? Conèixer potser no seria el terme més adequat, atès que les identitats a les xarxes socials sempre poden ser falses –suplantacions, ficcions, inexactituds, ocultacions–, fet que a la vida només passa si es tracta d’espies.

Pensant en tot això, em va venir al cap una història de fa anys, una anècdota que els va passar a una parella, unes conegudes meves (presencials, reals). Era hora d’anar a dormir. Quan ja estaven totes dues al llit, abans d’apagar el llum, una d’elles va dir, “quina putada que se’ns hagi cremat la cuina”. L’altra, esverada, va fer un bot i va cridar, “què dius, ara?” I es va aixecar ràpidament, abans que l’altra –que hi va anar al darrere– tingués temps d’explicar-li que es referia a la cuina dels Sims –ja saps, el videojoc de simulació social–, uns Sims en què elles havien reproduït les seves identitats, la seva vida, casa seva. Com que se n’havien descuidat unes hores, se’ls havia incendiat la cuina.

Desfet el malentès, la que anava a correcuita cap a la cuina va girar cua rient i dient, “hòsties, tia, quin ensurt que m’has fotut”.

No calia córrer. El desastre havia passat en el món virtual. No era necessari trucar els bombers ni valorar les destrosses ni netejar el sutge del fum. No calia invertir temps ni preocupar-se. No calia tornar a pintar ni sentirien pudor de cremat durant no sé quant de temps. Aquella cuina només servia per divertir-se, per passar el temps, només existia si es connectaven. Si jugaven.

I just aquesta idea de la connexió em va fer pensar en l’abast de les relacions que només existeixen a la xarxa i que en depenen. Que són com la cuina dels Sims, que desapareix quan desconnectes. Que a la xarxa, quan se’n va la llum, l’amistat se suspèn. I en canvi a la vida, quan se’n va la llum, l’amistat apareix més que mai. Perquè no depèn de cap connexió que no sigui l’afecte. Perquè no és només per entretenir-se. Perquè sí que cal.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix