Foto: Hanna Postova
Foto: Hanna Postova


T’has fixat en la quantitat de noies joves –i alguns nois, també– que exposen els seus cossos gairebé despullats a les xarxes? Quan dic joves em refereixo a molt joves, com ara de quinze o setze anys. O sigui, no només la gent de vint. Són gairebé criatures. A Instagram, a TikTok. Amb roba interior, amb posats provocatius de contingut innegablement sexual. Ho has vist?

A banda de la potser dubtosa necessitat de formar part de les xarxes o no. A banda del permís que els adolescents haurien d’obtenir dels pares i/o mares per accedir-hi. A part del qüestionament d’una vida cada cop més basada en l’aparador que procuren les diferents plataformes digitals. A banda de tot això, el que darrerament em pregunto, just perquè els que veig a les xarxes són les filles i fills de les meves amistats, així exposats, és quin sentit té aquesta mena de boja competició per obtenir seguidors. I quin sentit té que, per guanyar-la, nois i noies estiguin disposats a fer o desitjosos de fer el que calgui –el que creuen que cal.

Encara no he comentat el tema amb cap dels pares o mares dels adolescents en qüestió. No goso. Qui soc jo per dir-ne res? Perquè, tu què faries? Has fet alguna cosa al respecte, en cas que ho hagis observat? Els progenitors ho saben. Ja ho veuen que les seves criatures surten en sostenidors o calçotets i amb els llavis humits i la boca mig oberta. Ja ho veuen que surten estirats a un llit en posicions incòmodes. No només ho veuen: els hi posen “m’agrada”. De debò?

No em malinterpretis pas: no m’escandalitzo. Trobo molt bé que els portin o els deixin anar a platges i càmpings nudistes. És el que correspon, ateses les circumstàncies. No és una qüestió de moralina. Els cossos nus són bellíssims, són naturals, són el que són. Aquestes fotos de què parlo, però, no són naturals. Són pretesament provocadores. I no és pas insolència, tant de bo! No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda. És competició pels seguidors. És una experiència basada en la imatge. És la superficialitat i els perills que corren amb ella.

No m’estranya l’actitud dels nens i nenes que ho fan: fan el que fan tots. Em sorprenen els pares i mares que els aplaudeixen. La societat que els estimula. El negoci que es fa amb ells.

Les plataformes, que podrien servir per fer intercanvis de pensament, de sensibilitats, d’informació, d’experiències de vida, es converteixen en una botiga globalitzada de carn humana posada al servei de la lluita per obtenir el màxim de seguidors possible. Una competició les conseqüències de la qual, pel que sembla, no inquieten gaire a ningú.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Bon Jan a abril 22, 2022 | 16:33
    Bon Jan abril 22, 2022 | 16:33
    Bon article i molta raó
  2. Icona del comentari de: Judit a abril 27, 2022 | 09:35
    Judit abril 27, 2022 | 09:35
    Aquesta és una qüestió que també em neguiteja, especialment d'ençà que vaig veure "The Social Dilemma" a Netflix. Tal com dius a l'article, costa d'entendre la coparticipació d'alguns progenitors.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix