El teu lloc al món

Una llibreria és una col·lecció sense fi de refugis possibles

Eva Armisén
Eva Armisén

Quan fóssiu grans, tu escriuries llibres i ell els vendria. Un cop dissenyat el pla de futur familiar, tornàveu a la pilotapelpassadís, aquell joc vostre amb normes inventades. Teníeu anys d’una sola xifra, mastegàveu els dies com si haguessin de fer bola i l’etapa adulta semblava un capítol d’una altra vida.
 
Només una cosa t’agrada més que entrar en una llibreria: quedar-t’hi. Recórrer amb calma les taules i els prestatges del local, sabent que almenys un títol et picarà l’ullet i te l’enduràs posat. Deu ser com anar a una discoteca –no recordes haver-ne trepitjat cap, has llegit tot el que no has ballat–, però amb la seguretat que en sortiràs acompanyada. Aquí, flirtejant entre línies, està garantit el provem-ho i a veure què.

Una llibreria és una col·lecció sense fi de refugis possibles. Alguns t’acullen i prou, d’altres et són llar de foc. N’hi ha que els tastes i ja veus que no. Hi ha llibres que socorren el nàufrag que portes dins, n’hi ha que l’empenyen al fons del fons. O que alternen bufetades amb petons a la galta. Alguns et fan creure en cavalls alats, d’altres t’eixamplen el desconsol. Uns quants te’ls han fet a mida.
 
El teu germà va fer bé d’apostar pel pla B: no has escrit tants llibres com somiaves de nena. Però si et busquessin –al cap de tantes vides– a la llibreria que ell no ha muntat mai, potser t’hi trobarien.
 

Eva Piquer

Comentaris

    teresssssa Maig 10, 2017 10:57 am
    Em quedo la frase "he llegit tot el que no he ballat"
    Pollegó Maig 10, 2017 4:49 pm
    Felicitats Eva, gran article
    Collsacabra Maig 11, 2017 10:05 am
    M'encanta, Eva. Molt bo. Molt. Petons!
    glòria olivella Maig 22, 2017 4:16 pm
    Ai, Eva Piquer, quantes coses que m'agraden en aq escrit. Tan curt. Tan nou. I Eva Armisén, que guapu el dibuix amb la lletraferida i el seu ullet picat ben aferrat. Gràcies.
    Eugènia Cros Novembre 8, 2019 11:03 pm
    El teu escrit em transporta a un temps que també compartia un projecte similar. I el record de la primera llibreria que vaig trepitjar, minúscula i farcida, on més de tres ja eren multitud, tertúlia permanent de lletraferits. Gran article i il-lustració superadient! Felicitats!
    Litetamona Novembre 11, 2019 8:04 pm
    Ohhh, que bonic!!! Gracies!
    NúriaT Novembre 8, 2020 9:31 pm
    Quin article més bonic. Logres descriure tant bé la col.lecció de refugis possibles...!!! Moltes gràcies

Respon a glòria olivella Cancel·la les respostes