Lletra a Dolors

Tants de records de tu se m'acumulen/ que ni deixen espai a la tristesa

Arxivat a: En veu alta

L’actriu Sílvia Bel recita Miquel Martí i Pol.

 



Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
 
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.
 

Foto: seyed mostafa zamani

Comentaris

    Barrous Març 10, 2016 6:28 pm
    Parla per si sol. Un bravo per tots els articles que feu i compartiu!
    Bernat Març 11, 2016 9:32 am
    Brutal,Martí i Pol recitat per Sílvia Bel. Hi ha un moment, però, que s'equivoca i usa el passat quan el poeta parlava en present: "i aquell esforç, que prou que coneixes".
    Mercader Març 11, 2016 4:03 pm
    Me ha gustado mucho el poema al leerlo. Pero al escucharlo luego, la voz de Silvia Bel me ha aburrido. Y eso que tiene bonita voz y la modula perfectamente. Quizás soy yo el que no ha podido captar el acento pero me ha parecido que ella lo leía sin sentirlo, pensando en otra cosa
    l'albert Març 12, 2016 10:12 am
    El poema que m'hauria agradat escriure't Carme!
    Esperança Març 12, 2016 4:19 pm
    Vaig perdre la persona més estimada, la meva vida va quedar sense llum, el poeme m'ha mostrat un finestró on He descobert un raig d'esperança i un vent fresc que m'ha obert la ment per reviure el que vaig gaudir amb el meu estimat amor.
    Dolors Aixalà Març 13, 2016 6:34 am
    És tant preciós, el poema, i tant preciosa la veu de la Bel... i tant emotiu el contingut.... curiós, que ara em trobo aquest video, mesos després d'haver triat el poema per l'esquela de la meva princesa, Carla
    consol Març 13, 2016 7:49 am
    Per tu Salvador....AMOR MEU.
    Anònim Març 14, 2016 9:26 am
    Fantàstic,esperançador i dolorós alhora.
    Anònim Març 14, 2016 2:18 pm
    Preciós.Són tant intenses les paraules, que toquen l'ànima de qui les llegeix i escolta. Quina parella d'art i màgia en M. Martí i Pol i Sílvia Bel...
    Anònim Març 14, 2016 9:11 pm
    Fa 15 anys que soc vidua, però vaig tindre la sort que el mestre de Cerimonies del tanatori de Sancho d´Avila, em va fer coneixer aquest poèma. Es tot el que jo sentia i es l´últim record bonic que tinc del meu marit:L´últim Àdeu Com si m´hagués sortit del cor, jo no hauria pogut descriure millor el meu estat.
    Mª Angels Març 29, 2016 3:42 pm
    Todos hemos tenido alguna pérdida... y este poema desgrana con una gran claridad nuestras emociones..
    Anònim Abril 8, 2016 2:56 pm
    Sentiments universals...
    Teresita Agost 13, 2016 10:42 pm
    És dels poemes més bonics d'amor que he conegut
    Maria Mont Agost 15, 2016 12:24 am
    Per vosaltres Teresa, pare i mare que ja no esteu aquí, però sempre us tinc present
    Anònim Novembre 1, 2016 4:48 pm
    Sempre t'estimaré. Han passat mes de 28 anys i sempre ets amb mi d'una manera o una altre.
    Anònim Novembre 1, 2016 7:21 pm
    Et vaig estimar i et seguiré estimant sempre El teu record perdurarà amb mi. Preciós poema
    Anònim Novembre 1, 2016 7:34 pm
    emotivo te hace recapacitar,lo deprisa que pasa la vida y cuanto nos la complicamos
    Nury Novembre 1, 2016 8:41 pm
    Per en Pere
    Anònim Novembre 1, 2016 10:08 pm
    Fa tres anys et vaig perdre, mare estimada.... En aquest poema es resumeix tot el que sento cada dia des que tu no hi ets. T'estimo i et busco en totes les coses que faig. Sempre et trobo d'una manera o altra.
    Anònim Novembre 1, 2016 10:17 pm
    Poema de comiat i amor què reflexa amb tendresa els sentiments de pèrdua amb serenor. Per a mi personalment és molt especial.
    Anònim Novembre 2, 2016 8:54 am
    Preciós, expresa tant bé el sentiment d'absència de quan se'n va una persona que estimes. El buit que queda, l'esforç que significa seguir sense ella i a la vegada, mantenir el seu record viu, present, en cada cosa que fas, agarrar.te als records i a l'amor per seguir vivint i no tant sols seguir respirant, i es fa realitat allò que li vas dir una vegada quan estava aquí "t'estimare sempre, no fins a l'últim dia de la teva vida, sinó fins a l'últim dia de la meva.
    Anònim Novembre 2, 2016 11:47 am
    Preferixo llegir- lo perque imagino sentir al poeta i arriba molt endins
    Anònim Novembre 2, 2016 9:44 pm
    Elisa lo compartió. Y se que recordaba a su padre. Fue nuestro compañero muchos años. Admiraba mucho al poeta y la presencia y ausencia de ambos, se entrelazan. En algún lugar músico, cantante y poeta puede que se encuentren. GRACIAS GRACIAS GRACIAS . Eternamente...
    Anònim Novembre 3, 2016 12:21 am
    Des del primer cop que el vaig llegir, i sempre que l'he re-llegit, crec que és increiblement extraordinari. Gràcies, Miquel.
    JLG Novembre 12, 2016 3:32 pm
    Repeteixo, Felicitats Silvia Bel per la teva "EXQUISITESA" al recita'l, SUPERB !. ABRAÇADA & PETÓ Gran Silvia !. JLG que et valora !!!.
    paco fanés Març 19, 2017 5:25 pm
    Que gran en Miquel . I encara hi ha , entre els argentats versaires de la puresa del no-res, que diuen que ets un "poeta menor, àdhuc popular".
    Anònim Març 21, 2017 3:20 pm
    Gràcies Silvia. El sentiment i perfecció en el recirat del poema d'en Mique M.m'ha permés expressar els meus sentiments en aquets moments de perdua dels meus pares en tan poc temps. Genial com sempre!!!
    Anònim Novembre 1, 2018 3:38 pm
    Un día li vaig dir a una persona molt estimada: t'estimare sempre, no fin al día de la teva mort, sinó fins al últim dia de la meva vida. Y així l'estimo tal com diu el poema. Gràcies M. Martí Pol, aquesta persona hem va regalar un llibre teu i em va enamorar.
    Maricarmen Novembre 1, 2018 10:37 pm
    Desde Guadalajara, Mexic, s'amb surtan les llagrimes recordan a la meva filla Gracies per aquet monent
    Judith Novembre 2, 2018 1:04 am
    Perquè un tross de mi va marxar amb tu mare. Que trist no tornar a veure't. Gràcies pel poema , sezill i preciós
    Anònim Novembre 2, 2018 6:45 am
    Tot i qu'el poema era per la seva esposa,serveix també per la expressió de sentiments per algú molt estimat.Meravelloses expressions
    Eli Julià Ripoll. Novembre 2, 2018 11:25 am
    Quina tristesa, quina desesperació sent quan pense que mai més podré besar-te, abraçar-te, riure amb tu, plorar amb tu, discutir amb tu... Has sigut, eres i seràs, l'amor de la meua vida.
    Anònim Novembre 2, 2018 7:56 pm
    Realment el que sento. Va per tu Quimet!!
    Estherim Novembre 4, 2018 7:59 pm
    Precioso poema y Silvia lo recita que los recuerdos me han hecho sentir,como si ella estuviése aquí.....
    rserra Octubre 15, 2019 7:29 pm
    realment és un poema, ric, fresc, precís, genial amb paraules entenedores que no el fan menys sublim i amb la veu aspre i trencada, mestre en l'art de recitar de l'artista Sílvia Bel. Xapó i moltíssimes gràcies.
    Mare Desembre 8, 2019 11:09 am
    Fa 2 mesos k la mare ha hagut de marxar... és molt dur viure sense ella, pk ens omplia de vida amb la seva manera de ser I de transmetre'ns optimisme... fa molt mal el "mai més"...I m'arriba aq poema...I a sobre amb el nom de ma mare..?
    Per tu gran marit i millor pare Març 11, 2020 9:03 am
    Es l'adeu que no vols dir mai tú has set per mi amic espos amante pare dels nostres fills i vas marchar sense dir adeu ens han quedat tantes coses per Fer i dir que coste molt superar la teva perfume pero sé que tú on estás en ayudes a pasar per aquestos moments tan dolorosos sempre viuras en mi fins al final dels meus dies t'estimo i et Porto molt endins
    Anònim Juliol 12, 2020 12:08 am
    Ara farà dos anys que vares marxar, no ens vam poder dir adéu. Llegir aquest poema, m'ha ensenyat de quina manera continuar vivint i no només respirar. Va ser un bon amic, una fantàstica parella i un fabulós pare. Ens ha quedat molt per viure i intentaré viure pels dos. Sempre amb tu. Gràcies Martí i Pol per la teva llum.
    Per en Jordi Setembre 4, 2020 5:23 am
    Quina grandesa poder definir tant bé els sentiment en paraules. L’amor per la vida “amb tu i per tu,” es el que don significat al futur. Gràcies .
    Filla desolada Novembre 30, 2020 12:18 am
    M'ha fet pensar en la mare... Ara fa un any que va partir....es deia Dolors ???

Nou comentari

Laura
I si l’atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí
Més entrades...