Taller d'escriptura

Ciutat

La gent vaga impertorbable sota paraigües negres sense alçar la mirada, esquivant-se

| 30/07/2018 a les 11:25h
Especial: Taller d'escriptura
Arxivat a: Biblioteca, biblioteca, taller d'escriptura, Roser Mora

Foto: Frank Eferre


Els carrers són estrets i pedregosos. Un tel cendrós cobreix les façanes de les cases enmig del plugim que fa mesos, o potser anys, cau sobre la ciutat. Hi ha trastos vells desballestats per tot arreu, fustes podrides que s’amunteguen en un equilibri tens.

Un home jove alt i corpulent empeny un carretó ple de taulons i ferralla cercant entre els mobles i embalums materials que pugui reutilitzar. Troba un molinet de vent mig enterrat i recorda els vespres d’estiu al terrat de casa, explicant històries al voltant de la llum càlida d’una espelma. Les llàgrimes li regalimen galtes avall i es confonen amb les gotes de pluja que li amaren les entranyes.

La gent vaga impertorbable sota paraigües negres sense alçar la mirada, esquivant-se, amb pas decidit cap enlloc. Ningú parla, ningú recorda. Les ànimes transiten per un espai i un temps incert, confús, on la memòria rau oblidada entre les andròmines abandonades fins que desapareix i, aleshores, el paisatge esdevé encara més ombrívol.

De sobte, enmig de la mudesa insuportable, retruny un crit de dona penetrant, poderós, intens, vital. Sembla emergir del centre de la Terra. Travessa la ciutat i després, silenci. Ningú s’atura excepte ell. Les ombres segueixen deambulant immutables pels carrers tèrbols, desdibuixats, però l’home robust agafa el molinet, el col·loca damunt els objectes del carro i enfila corrents cap a casa.

De l’interior d’un balcó, en què oneja un llençol blanc de fil de cotó, emana una dolça melodia: la veu clara i rítmica de la dona que canta al nadó acabat de néixer. Jau a terra, entre coixins tacats de sang, amb la criatura al pit, mentre amb la mà aspra i arrugada li acarona els cabells humits i la germana li escalfa en un fogonet una mica de brou d’herbes.

L’home obre la porta, s’acosta a la dona, s’hi asseu al costat, l’abraça, li besa dolçament i lenta els llavis. Amb els dits, ressegueix l’esquena nua de l’infant. Somriu. L’endemà clavarà al costat de la falguera el molinet de vent, polirà algunes fustes velles per fer-ne un bressol i explicarà històries per no morir.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
30/07/2018
Imatge il·lustrativa
23/07/2018
Imatge il·lustrativa
07/07/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona programa un cicle de quatre concerts
Imatge il·lustrativa
Catorze equipaments de Barcelona obren al públic els seus espais restringits
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»