Poesia

Ales

Com és que no podem/ jugar sempre

Perruqueria

| 12/09/2018 a les 10:25h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, Vicent Almela, Ales, poesia

Foto: isorepublic


La niña lee
el alfabeto de los árboles
y se vuelve ave clara.

Juan Gelman

Deixa el llapis sobre la taula, 
em mira i em pregunta
com és que no podem 
                                  jugar sempre. 
Òbric de bat a bat 
les finestres de l’aula.

Però ni ella ni jo no tenim ales.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/10/2017
Imatge il·lustrativa
11/10/2018
Imatge il·lustrativa
07/10/2018
Imatge il·lustrativa
05/10/2018
Imatge il·lustrativa
03/10/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»