Poesia

Preserve molt la meua soledat

un sentiment feroçment solidari/ amb qui pateix, amb qui espera en silenci

Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia, Vicent Andrés Estellés

Foto: Indigo Skies Photography



Preserve molt la meua soledat.  
Com un gran bé l'acaricie i tempte.  
Ningú no sap el que a ella li dec,  
un sentiment feroçment solidari  
amb qui pateix, amb qui espera en silenci;  
un vast amor per la mort i la vida,  
cosa total, universal principi.  
Defense molt la meua soledat,  
el meu racó, petit, de cada dia,  
el meu jardí o el meu convenciment.  
Si el deixe un jorn em moriré aleshores.  
I el deixaré, arribat el moment  
per la més gran soledat irreducta.  
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»