Vicent Andrés Estellés
Em posareu entre les mans la creu
A l’hora justa vull que a Burjassot,/ a la parròquia on em batejaren,/ toquen a mort
Els amants
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
M’aclame a tu
Seràs la clau que obre tots els panys,/ seràs la llum, la llum il·limitada
Assumiràs la veu d’un poble
Allò que val és la consciència / de no ser res si no s'és poble
M’he estimat molt la vida
No com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula
Els amants
I ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny
M’he estimat molt la vida
Què dieu d'aquest lluç,/ és sorprenent el fet d'una cirera
Preserve molt la meua soledat
un sentiment feroçment solidari/ amb qui pateix, amb qui espera en silenci
M’he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula
Cançó de la rosa de paper
d'un paper vell de diari,/ d'un diari groc del temps