Presa de terra

El símptoma de qui sap què

Hi ha èpoques, incisos, parèntesis, en què podem parlar del dolor sense que el dolor ens mati

| 31/07/2019 a les 11:49h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Let's go togeher like a wink and a smile
Harry Connick Jr


Un amic m'explica que té un carrer de Barcelona associat a un dia fosquíssim: l'acabava de deixar la dona i ell hi va passar plorant. Durant molts anys, més de vint, el dolor l'atacava amb força cada cop que trepitjava aquell carrer. I ara?, li pregunto. Ara ja no fa mal –respon–, ara és una nostàlgia amable.

Hi ha un moment que la migranya desapareix, que l'analgèsic fa efecte i distreu l'artrosi, que els mals passen a ser un record del mal que van fer. O una amenaça del mal que tornarà. Hi ha èpoques, incisos, parèntesis, en què podem parlar del dolor sense que el dolor ens mati.

Abans-d'ahir vaig recordar que m'agrada caminar escoltant música, i vaig fer quilòmetres al ritme de la meva banda sonora preferida. Em va semblar un anunci revolucionari, el símptoma de qui sap què, el preludi del que potser acabarà sent una nostàlgia amable.

Una amiga em diu que m'aferri al que vaig notar abans-d'ahir, que no ho oblidi, per anar-hi tornant. Prou que sé que l'un dos tres salvada era un joc, però li faig cas: aquest dissabte plujós m'aferro de nou cada minut a l'alegria insòlita que em va picar l'ullet dijous.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

El símptoma de qui sap què
Ichigo-Ichie, 02/08/2019 a les 07:48
+16
-1
M'agrada molt com descrius la transició del dol profund, a les petites senyals que et connecten de nou amb la vida. Res tornarà a ser com abans, perquè et falta el ser estimat, però, comences a reviure i gaudir ( ancara que també et dol fer-ho) el que tenies
quasi oblidat.
Que bé descrius els sentiments i les sensacions Eva Piquer!!!!
Tots m agradensegueix auxí
Anònim, 02/08/2019 a les 08:07
+1
-0
Fantastic!!!!!!!!! 2019
El temps que tot ho cura.
Lluna de gingebre, 06/08/2019 a les 18:29
+1
-0
És així, Eva. Passa el temps, amb aquelles dues agulles que -diuen- ho cura tot, i de sobte tornam a gaudir d'aquelles petites coses que havíem deixat de banda: el crec crec de les fulles seques, l'olor de les figueres i els tarongers...
"Un pasito 'pa lante', un pasito 'pa trás'." Un-un, dos-un, tres-un...
Passa el temps i arriba el dia en què les peces del trencaclosques semblen encaixar de nou, encara que no sigui com abans de... perquè ens falta una peça, irrecuperable.
veritat
maria pilà, 07/08/2019 a les 08:16
+0
-0
com de cert arriva a ser........
Magnific article
Anònim, 07/08/2019 a les 12:30
+1
-0
Com sempre un magnific article. Potser seria important fer un recull de tots els articles, crec des de la més profunda ignorància, que podria ser de molta utilitat a tots aquells que han perdut un esser estimat. Cada vegada que llegeixo un article sobre el tema li faig arribar a un bon amic que va perdre la parella ara fa dos anys i sempre m'ho agraeix. Només els que passen per aquest trangol dolorós tenen suficient autoritat moral per dir paraules sensates, caldria fer-ne un recull perquè són un bàlsam en mig de tant dolor. Els altres només podem donar la ma i ser-hi, però quan veus algu que estimes que està patint també t'agradaria tenir paraules per aliviar el dolor i, estic segura que les de l'Eva, ho són.
I tot esdevindrà nou.....
Anònim, 07/08/2019 a les 16:16
+0
-0
Els moments són de tots els colors. Combinau i et sortirà preciós.
Encert
Anònim, 07/08/2019 a les 18:01
+0
-0
Eva,
Tu no l'endevines, l'encertes. Els què hem patit iu patim, compartim tantes coses...
Una nostàlgia amable...
Lluna de gingebre, 07/08/2019 a les 18:19
+0
-0
Una nostàlgia amable és quan recordes moments passats amb un petit somriure, malgrat sentir encara punxades d'enyorança al cor?
camina+escolta música!
glòria olivella, 11/08/2019 a les 10:57
+0
-0
Tots caminem sobre una corda fluixa armisensa, però mira't: vas de colorins i portes una flor als cabells i tens les galtes vermelles. I somrius. Quan baixis, recorda recuperar les sandàlies.
Estic contenta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut