La feina o la vida

Que no pensi que sou uns porcs

Penques com una burra just abans que arribi la dona de fer feines

| 27/04/2016 a les 20:14h
Especial: La feina o la vida
Arxivat a: Cambres pròpies, La feina o la vida

Foto: Michael Summers


Et va costar déu i ajuda acceptar que no passava res per externalitzar part de la feinada domèstica. Se’t feia estrany obrir la porta de casa (i els armaris, i els calaixos, i aquells raconets tan teus) a una persona de fora. A sobre, concloure que necessitaves una dona de fer feines equivalia a admetre que no te’n sorties tota sola, o a mitges amb el company d’hipoteca, a l’hora de mantenir la llar presentable i de descobrir quin detergent deixa el parquet més brillant. Que se te'n refot, però vaja.

Poc després de néixer el teu segon fill, et vas sorprendre pensant que et calia una cangur que cuidés les criatures mentre tu et dedicaves a netejar. Allò va ser la prova del cotó fluix, l’evidència que anaves per mal camí: el que et calia amb urgència era una persona que fregués lavabos, i deixa’t d’històries.

Llavors vau contractar la millor feinera del planeta. A part de netejar a consciència i amb bon ofici, tenia una peculiaritat molt oportuna: no li sobraven els diners, però era més rica que vosaltres. Això t’alleujava els remordiments d'estar-te descarregant de feina bruta a costa de traspassar la brutícia a una altra dona. Perquè sí, et senties una miserable explotadora, tot i que no li pagaves les hores precisament a preu d’esclau.

Les dones de fer feines que has tingut després no tenien tantes cases en propietat com la primera, que era un exemplar bastant únic, però l’ésser humà és un animals de costums, sobretot quan els costums et faciliten la vida: un cop t’habitues a no fregar lavabos a fons, se’t fa una muntanya tornar-t’hi a posar.

Si aterressis un matí al despatx i trobessis algú al teu lloc, t’indignaries en lloc d’alegrar-te’n. Però no comparis. Tu tens la sort (i la desgràcia: acaba sent una trampa) que t'agrada la feina que fas. En canvi, dubtes que ningú es pugui sentir realitzat netejant la merda aliena.

Per això penques com una burra just abans que arribi la dona de fer feines. T’afanyes a deixar la casa prou neta i ordenada perquè no pugui ni sospitar que sou uns porcs. Quan els nanos et veuen amb l’escombra a tot drap d’una cambra a l’altra del pis, no falla: avui ve la dona de la neteja. No cal que els diguis res: saben que els toca mobilitzar-se endreçant les habitacions respectives sense perdre temps, abans que soni el timbre i ja la tingueu aquí.

Acabes suada i cansada de tant netejar contra rellotge, però ets tossuda de mena i sols aconseguir el teu objectiu: quan arriba la dona de fer feines disposada a guanyar-se el sou, sempre es troba la casa com una patena.
 

COMENTARIS

Dones de fer feina
Anònim, 28/04/2016 a les 18:54
+2
-0
Serà casa teva, perquè n'he netejat unes quantes i la graaan majoria estaven bastant porques. I el sous són escassos i sense legalitzar.
Exacte
Verònica March, 28/04/2016 a les 20:26
+0
-0
Bona descripció... La dona de fer feines de casa també acostuma a netejar sobre net... I, per cert, la primera que vaig tenir tenia casa pròpia, un pati i a més una casa immensa a Extremadura. Les altres eren més modestes, però cap no viu de lloguer.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència