Foto: Sean McGrath

Cada cert temps una nova generació en edat de procrear redescobreix la sopa d’all de la maternitat. Que ser mare et complica la vida, quan no te l’arruïna. O que ser mare és el millor del món i del sistema solar. Els dos discursos semblen antagònics, però totes les mares de la galàxia saben que pots passar de l’un a l’altre en mig segon. Només cal que la criatura de torn agafi el son (que macos que són, quan dormen) o et faci una abraçada de les que esvaeixen pensaments impublicables.

L’autora nord-americana Isabel Fonseca explica que, per a una dona novel·lista, cada fill representa dues novel·les menys. El seu marit, el novel·lista britànic Martin Amis, dona fe del càlcul i admet que, a ell, cada fill només li ha impedit escriure un conte.

En efecte, els fills alenteixen la carrera professional de la immensa majoria de dones. En alguns casos se la carreguen per sempre, i en d’altres la hipotètica carrera hauria estat igualment inexistent sense la variable filial. A canvi, i això sí que és una certesa universal, els fills et regalen nits en blanc, esgotament crònic, sacrificis que ningú agraeix i més preocupacions (també econòmiques: un fill surt car) de les que et puguis imaginar.

Tenir fills no és recomanable, o almenys jo no ho recomanaria a ningú. Com tampoc us recomanaria que prenguéssiu el cafè sense sucre. A mi m’agrada (molt) així, em prenc uns quants cafès sense sucre al dia, però no voldria pas amargar-vos els esmorzars ni les sobretaules. Ja som grandets i cadascú s’ho munta com pot per intentar treure partit dels quatre o cinc dies que hem de viure.

Tenir fills tampoc hauria de ser jutjable. És la cosa més vella de la història de la humanitat. Que en vols tenir? Endavant. Que no? Mira que bé. Ni mala mare ni no-mare ni apiretal amb vinagre. Quines ganes d’alimentar polèmiques, de ficar-nos en les vides dels altres com si no tinguéssim prou feina amb la nostra i d’enfrontar-nos perquè sí.

Aquí totes fem el que bonament podem. I ells, els homes amb fills, sovint fan una mica menys del que tocaria, però avui no em ve de gust discutir ni això.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Santimr a febrer 19, 2017 | 22:12
    Santimr febrer 19, 2017 | 22:12
    Soperada la maternitat si maternitat no L'altra seria maternitat a quina edat
  2. Icona del comentari de: glòria olivella a febrer 20, 2017 | 09:29
    glòria olivella febrer 20, 2017 | 09:29
    Potser perquè a mi el cafè no m'agrada (gens), jo sí que crec que això de tenir fills s'ho val i ho dic. Potser perquè sóc egoista (molt), penso que va ser una bona inversió, ja que - com quan de petita anava al forn a comprar una barra de kilo - m'ha tocat torna. Una torna que no devoro; me l'estic menjant poquet a poquet. Ai, els néts.
  3. Icona del comentari de: LLF a febrer 20, 2017 | 13:25
    LLF febrer 20, 2017 | 13:25
    No podria estar més d'acord. Fa poc he descobert el cafè sense sucre, no està malament.
  4. Icona del comentari de: Marta 11 a febrer 21, 2017 | 12:28
    Marta 11 febrer 21, 2017 | 12:28
    No estic d´acord amb sacrificis que ningú agraeix, a mi els meus fills si que m´ho agraeixen. Clar que prenc cafè sense sucre (es lo millor de lo millor), però si, que cadascú faci el que mes li convingui
  5. Icona del comentari de: Anònim a febrer 22, 2017 | 01:27
    Anònim febrer 22, 2017 | 01:27
    Per no dir res no sé si cal fer un post.
    12
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a febrer 22, 2017 | 01:27 10
    Respon
  6. Icona del comentari de: Anònim a febrer 24, 2017 | 17:29
    Anònim febrer 24, 2017 | 17:29
    Aquesta és la meva crua realitat. Per contra, el cafè et dóna molt més q et lleva. Patir o gaudir
  7. Icona del comentari de: Carme Català a març 01, 2017 | 12:05
    Carme Català març 01, 2017 | 12:05
    La relació amb els fills és una de les experiències de la vida que ens pot fer més feliç. Ho diuen fins i tot les enquestes.
  8. Icona del comentari de: Anònim a agost 08, 2019 | 11:10
    Anònim agost 08, 2019 | 11:10
    Per fi algú que escriu sobre aquest tema sense melodrames i sense militàncies. Jo diria que sí que hi ha de nou.
  9. Icona del comentari de: Anònim a agost 08, 2019 | 14:47
    Anònim agost 08, 2019 | 14:47
    Doncs jo n'he fet 3!! No de cafes sense sucre sino 3 fills ensucrats fins al cap d'amunt...!!! per mi es el millor que he fet pero tambe he d'admetre que treballant i amb els 3 nens no se com m'ho faré. Cansament i ulleres croniques... pero somriues (i plors) cada dia tambe. La vida passa depressa quan cada dia es diferent.
  10. Icona del comentari de: Anònim a agost 08, 2019 | 18:28
    Anònim agost 08, 2019 | 18:28
    Tenir fills està sobrevalorat. A estones els disfrutes, a estones els pateixes, depén dels fills i depén dels pares. Jo crec que sería més feliç sense fills, i en tinc 2.
  11. Icona del comentari de: Marta Lleida a agost 09, 2019 | 14:13
    Marta Lleida agost 09, 2019 | 14:13
    Doncs si cadascú ha de fer el que vol per què dius que no recomanaries tenir fills? Si es tracta de poder decidir lliurement, amb aquesta "no recomanacio" ja estàs influenciant la presa de decisions de les mares i pares. Crec jo que no cal fer un article per dir vaguetats. M'ha semblat un article amb un to de menyspreu i arrogant. Els que us ompliu la boca dient que tothom és lliure, deixeu doncs que tothom ho sigui realment. Si voleu fer articles d'opinió no intenteu emmascarar-los amb bonhomia i neutralitat, digueu obertament que esteu en contra de tenir fills i ja està. Sóc una mare orgullosa d'haver parit i jo sí que obertament dic que la maternitat és el millor que m'ha passat mai.
  12. Icona del comentari de: Jordidb a agost 09, 2019 | 17:56
    Jordidb agost 09, 2019 | 17:56
    Totalment d'acord amb l'Eva. Crec que si no hagués tingut fills hauria sigut molt feliç. Però tinc fills i crec que res a la vida em donarà més felicitat que ells (i vida, i sentiments de tot tipus i barrejats, i reviure des d'un altre punt de vista la pròpia vida... i tantes i tantes coses boniques). Però no, no es pot recomanar.
  13. Icona del comentari de: Anònim a agost 09, 2019 | 19:27
    Anònim agost 09, 2019 | 19:27
    "Ni mala mare ni no-mare ni apiretal amb vinagre". Sí senyora!!! M'ha encantat! Ho faré servir. Gràcies
  14. Icona del comentari de: Anònim. a agost 10, 2019 | 10:11
    Anònim. agost 10, 2019 | 10:11
    Soc mare i crec que seria més feliç no sent-ho, seria jo mateixa i amb les dosis de paciència intactes. Me l'estimo amb bogeria, però ni repetiria ni li aconsellaria a ningú que en tingués. Per sort, no tothom pensa com jo.
  15. Icona del comentari de: Anònim a agost 15, 2019 | 12:12
    Anònim agost 15, 2019 | 12:12
    El meu gran no m'ha estimat mai, ni quan era un bebé. Ara té 40 anys i treu tot allò que pot de nosaltres, son pare i jo, però no torna res ni tan sols una mica d'amor. Viu molt a prop de casa nostra i pot passar setmanes en les quals només el veig per la finestra. Un cafè sense sucre i l'altre ensucrat. Un de cada.
  16. Icona del comentari de: Viona a maig 01, 2022 | 15:29
    Viona maig 01, 2022 | 15:29
    Totalment d’acord. L’article no esta recomenant NO tenir fills, simplement NO recomana tenir-los, que no és el mateix. NO recomanar no vol dir que estigui en contra de que els tingui qui vulgui La maternitat esta ensucrada i vius en una dicotomia les 24h/dia. Ens fan creure que la maternitat ens porta a un estat de felicitat total, i la frase “una dona fins que no es mare es no una dona complerta” ha fet molt mal. Ni la maternitat et porta a un estat de felicitat plena (alguns cops és una trava per ser-ho) ni ets més o menys dona pel fet de ser mare. Això si, les que no vivim la maternitat de manera tan ensucrada i idealitzada no deixem d’estimar als nostres fills i filles amb bojeria.
  17. Icona del comentari de: Lila a maig 01, 2022 | 17:22
    Lila maig 01, 2022 | 17:22
    Potser el poblema no són els fills, potser són els pares que trieu pels vostres fills. És a dir, a aquestes alçades no m'entra al cap que ningú s'emboliqui a tenir fills amb un home que no hi pensi ser al 1000% i si diu que hi serà i després no ho fa, engegueu-lo! Amb un pare que va canviar tants panyals com jo i es va llevar tantes nits com va fer falta, sí que la recomano la maternitat! I una altra reflexió: potser ens han ficat al cap que als 35 és quan una dona 'moderna' pot començar a plantejar-s'ho i potser és un error. Als 35 és quan tens la carrera encarrilada i en aquella edat on si et despenges és difícil tornar-se a penjar. Jo pensava que l'havia tingut massa d'hora (als 20 I escaig) i cada vegada penso que la vaig encertar més.
  18. Icona del comentari de: carmina querol vilaró a maig 03, 2022 | 14:19
    carmina querol vilaró maig 03, 2022 | 14:19
    Jo n'estic una mica tipa de qüestionar si la maternitat es guai o no ho es. La maternitat es un estat que decidim nosaltres, i els fills no es carreguen res ja que la decisió es nostre, i avui crec que tothom té prou informació per saber que no hi ha res al Mòn que sigui guai o no guai al 100%. Una altre cosa es com cadascuna de nosaltres encarem el tema, no només de la maternitat, sino de la Vida en general en companyia d'una parella que sigui home. I a veure si espabilem una mica que ja es hora. No hi ha res comparable a tenir fills, per tant es dificil d'explicar, o recomanar o no recomanar.........es una de les poques experiencies que l'has de viure per entendre-la.....sino ho vius no en pots parlar. Tampoc es obligatori tenir fills. A mi el café m'agrada sense sucre i des que tinc una filla, que ja te 28 anys i ja es mare, el millor que m'havia de passar a la Vida ja m'ha passat.
  19. Icona del comentari de: Marta a maig 04, 2022 | 20:12
    Marta maig 04, 2022 | 20:12
    És un tema molt personal i sensible i no es pot generalitzar ni banalitzar. La maternitat pot no portar-te la felicitat plena però voler ser mare i no poder, això sí que et pot fer molt infeliç. Cal saber treure el millor de la vida en totes les circumstàncies i intentar ser feliç amb el que et toca viure.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa