Coses així

La sinceritat està sobrevalorada

En lloc de la gent que diu el que pensa, prefereixo la gent que pensa el que diu

Tard o d'hora

| 26/04/2017 a les 17:58h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, sinceritat, coses així

Foto: Evan Mitchell


"Em dic Ignasi i et faré la vida impossible", va advertir un professor de l'escola nova a una nena de catorze anys, una futura escriptora que es deia Lolita Bosch. El professor era un malparit indigne de l'ofici d'educar persones, però també era un home de paraula. Va complir l'amenaça, fent la guitza a la Lolita sempre que podia i posant-la en contra d'altres professors i d'alumnes que admiraven l'Ignasi perquè "mola que digui les coses que pensa". Mola que digui les coses que pensa, pensi el que pensi i fereixi a qui fereixi.
 
Ho escriuré en veu baixa, que no em senti ningú: crec que la sinceritat està sobrevalorada. Els qui presumeixen de dir en tot moment el que pensen, lluny de ser un exemple de valentia, són –tenen números per ser– un perill públic. Es poden pensar moltes bestieses, en aquesta vida. I tampoc cal que estiguem al corrent del que passa pel cap de tot déu. A mi fa temps que m'ha deixat d'interessar què pensa segons qui, i no per això em sento més desprotegida o més ignorant.
 
Comptar fins a deu o fins a tres-cents cinquanta abans de dir el que pensem és una pràctica saludable. Fugir dels que insulten i ofenen i assetgen el personal, també. Mil cops millor, en tot cas, que ser-ne còmplices. Veure com alguns individus tracten i parlen dels altres ens hauria de permetre deduir com ens tractaran i parlaran de nosaltres, quan no ens tinguin davant o quan deixem de caure'ls en gràcia.
 
Sincerament, amb perdó: en lloc de la gent que diu el que pensa, prefereixo la gent que pensa el que diu.
 

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 16/05/2016 a les 23:14
Interessant
+62
-6
Avui necessitava aquesta reflexió
Si però no
Eduard Arrieta, 17/05/2016 a les 00:10
Interessant
+84
-2
Completament d'acord, tret que dir tot el que es pensa no és sinceritat. No mentir en el que es diu sí és sinceritat. Per la resta m'encanta.
Sinceritat
Bernat, 17/05/2016 a les 00:16
+25
-2
Tal i com va dir una vegada Carles Capdevila, la sinceritat ha de ser compatible amb l'educació, el respecte i l'empatia.

Des del meu punt de vista no està sobrevalorada. La sinceritat és un ítem més que s'ha de tenir en compte que ha d'anar lligat amb d'altres ítems: empatia, respecte, bondat, educació, responsabilitat, lleieltat,... És un adjectiu més a tenir en compte quan estem valorant algú.

Crec que aquest article no enfoca de manera encertada el tema que vol tractar, ja que sembla que compari només aquella gent sincera i maleducada, aquells que ho deixen anar tot pel "broc gros" sense tenir en compte que poden ofendre als que tenen davant amb l'excusa de "jo sóc així i si no t'agrada, t'aguantes" amb els que pensen el que diuen i medeixen més les seves paraules.
Qui prefereix les mentides abans que la veritat, és que no és capaç d'afrontar-la
Anònim, 17/05/2016 a les 00:17
+52
-42
Si diuen bestieses, demostra que s'equivoquen. Si algú diu coses que no s'ajusten a la veritat, serà perquè no està ben informat o perquè no té un criteri raonable. En els dos casos la seva credibilitat quedarà mermada tard o aviat. I, òbviament, no és agradable estar aprop de gent així. Les persones que valen la pena, se n'acabaran adonant. Els que diuen el que pensen no són un perill públic. Els qui creuen tot allò que algú diu o li dóna veracitat sense comprovar-ho per ells mateixos abans sí ho són.

En canvi, si et sents malament perquè algú diu alguna cosa dolenta sobre tu, és que alguna part de raó hi deu haver. Del contrari, no t'hauria d'afectar. Només tu pots otorgar el poder als altres per fer-te mal amb paraules. I l'otorgues quan li dones importància a la persona qui ho diu o a allò que ha dit. La gent no fereix als altres quan diu la veritat. Tu deixes que et fereixi.

Si allò que diuen és veritat, accepta-la i no patiràs. Sigues sincer amb tu mateix. Si no t'agrada el que hi ha, intenta canviar-ho i si no ho pots canviar, no té sentit sentir-se malament per aquest motiu. No sempre pots controlar el que la resta pensa, però sí pots decidir la teva reacció. Potser no vols acceptar la realitat i pretens viure en un món irreal edulcorat amb mentides. Si és així, madura.
Bona reflexio
Anònim, 17/05/2016 a les 06:47
+12
-4
Estic per llegir lo al meu pare....
Ja no aconseguiriem res. Les seves victimes hauran de lluitar amb la seva "sinceritat"

Gracies
.
Anònim, 17/05/2016 a les 06:58
+33
-0
Estic d' acord i a més afegeixo que allò que està sobrevalorat es el dir, parlar tota l' estona, reportar opinió, dir la teva, no donar espais al silenci. Cóm volem créixer i evolucionar si no fem lloc a la paraula de l' altre?
D,acord
Anònim, 17/05/2016 a les 08:12
+11
-1
Totalment d'acord. A vegades FA por sentir alguns comentaris sense filtrar .
D'acord
Iolanda, 17/05/2016 a les 09:33
+8
-2
No podria estar més d'acord! Crec que la darrera frase ho resumeix perfectament!
Sincerament
Anònim, 17/05/2016 a les 09:51
+1
-0
Segons anava llegint, semblava que les paraules brollesin del meu cap. Gràcies per donar-me la oportunitat de veure reflexat el meu pensament
Parla
Anònim, 17/05/2016 a les 10:11
+0
-0
Abans de parlar hauriam de pensar, aixi no fariam mal a ningu. Gracies per frases com aquestes ens fan pensar
Saver quan no opinar
Anònim, 17/05/2016 a les 11:33
+2
-1
D acord es important dir la teva opinio,pero es mes important saver quan no has de parlar.
Pensar abans de parlar
-
Anònim, 17/05/2016 a les 12:59
+5
-1
Clavat. "La gent que pensa el que diu" en tots els sentits. La que pensa abans de dir-ho i, igualment, la que realment pensa allò que diu. I, fins i tot, la que pensa (en les conseqüències) després de dir-ho. La sinceritat que necessitem és la que va acompanyada de tot això i no pas la que es limita a dir el que pensa, sense pensar-s'hi gaire.
Moltes gràcies, Eva, per les teves reflexions.
Narcisisme
Miguel Ángel Raya, 17/05/2016 a les 13:39
+3
-0
Tenir una opinió, no vol dir que la resta del mòn necessiti saber-la. Qui creu que pot dir el que pensa en qualsevol situació és perque creu que està per sobre de la resta. La caiguda pot resultar molt dura...
No del tot d'acord
Anònim, 17/05/2016 a les 14:17
+7
-0
Ser sincer no està renyit amb ser educat, respectuós i trobar el moment per dir les coses. El tipus de personatge que planteja l'article no és el que diu el què pensa sinó el que no té cap tipus de respecte cap als altres ni cap mesura en les seves paraules. Crec que barreja dues coses que no tenen per què anar plegades, com són sinceritat i falta de respecte
La sinseritat esta sobrevalorafa
Anònim, 17/05/2016 a les 14:27
+1
-0
Completament d' acord. S' ha de reflexionar abans de parlar
la sinceritat esta sub- valorada
Anònim, 17/05/2016 a les 14:37
+6
-1
El que em sembla sorprenent és escoltar que la sinceritat esta sobre valorada, digueu.me on i hi aniré corrents!

Hauriem de establir un concepte del qual tots poguessim partir de base, una definició de que és la sinceritat.

Més endavant segurament pogués mostrar.vos q confoneu la sinceritat amb la mala educació.

Penso que ningú te dret a dir qui pot o no pot parlar... De la mateixa manera que tothom pot decidir a qui escolar o per qui deixar.se ferir...

En definitiva, i veient els comentaris tant sols vull deixar una petjada per a aquella persona que la vulgui llegir o potser sigui igual de sincera que jo.

Admiro a les persones sinceres, capaçes de fer trontollar, i per què?

Des la.meva posició de persona sincera he de dir que no són persones dolentes, o que np sabem callar, fins i tot NO som mal educats...

Som persones capaçes de fer i actuar amb naturalesa sense sentir.nos literalment lligats al que esta estipulat com a normal socialment.

No vull ser tant normal com la programació de la rentadora. Vull ser persona.
No hi ha antítesis.
Maria Antònia L. , 17/05/2016 a les 14:49
+6
-0
Prefereixo les persones que pensen el que diuen i ho diuen. De cap manera són conceptes antitètics. Massa gent calla quan hauria de parlar davant moltes qüestions que requereixin que es parli d'elles en veu alta.
si i no.
Josep., 17/05/2016 a les 15:32
+2
-0
Estic d´acord en part.
El secret rau en trobar l´equilibri entre què fer i quan.
Si tothom calla el que porta dins...el planeta estarà plè de personal jeperut...
no al 100%
Anònim, 17/05/2016 a les 17:40
+3
-0
Em sento bastant identificat en el text. Sempre he dit que sóc una persona que diu tot el que pensa. Sigui bo o dolent. Però aquí vui fer una reflexió:
Dir TOT el que es pensa no vol dir que no hi hagi hagut una reflexió prèvia al dir-ho, ni un anàlisi de les conseqüències. Crec que en el text es confon el dir-ho tot com un acte impulsiu, sense pensament previ, quan en realitat no és així, com a mínim en el meu cas.
Per tant, defenso el dir tot el que es pensa com a màxima expressió de la sinceritat, perque la sinceritat implica, en molts casos, dir o escoltar coses que potser no ens agraden.
D'acord
Marcoco, 17/05/2016 a les 17:45
+3
-1
Cert. I sabeu el pitjor? No és el brètol d'aquest individu, ell expressa el que pensa però... els pitjors són tots aquells que el segueixen perquè els és igual si comet una injústicia, si és un maleducat, o un dèspota o un maltractador... segueixen sense personalitat isense fer res!!!!!
elogi de la veritat
Anònim, 17/05/2016 a les 19:07
+2
-2
Completament d,acord amb l,anònim de les 00,17.
No acceptaras la sinceritat si no acceptes la veritat.
Això no vol dir que els altres tinguin raó.
Tu has de tenir el suficient criteri per decidir.
Sí, a tot.
Lourdes CL, 17/05/2016 a les 21:17
+0
-1
Totalment d'acord i perfectament expressat. Penso exactament igual i crec que vaig actuant en conseqüencia. O això espero.
.
Anònim, 17/05/2016 a les 22:24
+2
-1
L'incontinencia verbal fa estralls
dubte..
Anònim, 18/05/2016 a les 08:42
+4
-1
És a dir que les persones que diuen el que pensen, no pensen el que diuen?
El que está poc valorat es el silenci
Anònim, 18/05/2016 a les 11:01
+4
-0
El que está poc valorat es el silenci
sinceritat no és crueltat.
Víctor, 18/05/2016 a les 13:30
+4
-0
Gràcies. M'ha interessat molt. Jo matitsaria que pot haver gent que presumeixi d'una virtut, la sinceritat, per amagar un aspecte menys virtuós, com pot ser el sadisme, l'afany de poder o de control sobre l'altre, la impulsivitat. Sovint el problema és dir allò que hom pensa sense cap filtre i potser pel mateix ben contaminat per les pròpies fílies i fòbies que es desparramen sobre l'altre sense cap consideració. Lo de comptar a deu abans de parlar no es un exercici d'hipocresia, més aviat semblaria un intent de evitar aquest excés en la comunicació per respecte a l'altre, una altre virtut que, en realitat, fa la sinceritat més sincera.
d'acord, però ...
Anònim, 18/05/2016 a les 13:58
+0
-1
La sinceritat, dir el que es pensa, expresar la teva opinió son coses diferents ... no les barrejem ...
Tot aixó es pot fer sense faltar el respecte a l'altre persona. Aqui incloc tot (insults, amenaces, ...)
La sinceritat es bona en un 99,9% casi sempre, segons la meva opinió, dir el que es pensa sempre que sigui constructiu i no (tornem enrrere) faltem al respecte també es bó, sino com ens coneixeriem ?
Com en tot les eines que tenim al nostre abast, son per donar-lis un bon us i l'opinió, comunicació amb sinceritat es molt mes constructiva, mes profunda i ens permet arribar mes lluny, apendre mes i millor.
Dit aixó: aquest senyor va fer una amenaça en tota regla, com una casa de pages, per lo tant tot lo demes a partir d'aquest moment deixa de ser vàlid. Aquest senyor ja no pot exercir ni un minut més la docencia, aixó es el que penso. (segons l'escrit d'adalt).
...
Anònim, 18/05/2016 a les 14:23
+1
-0
Es pot dir tot el que es pensa sense insultar, ni faltar el respecte a ningú. Jo sempre ho faig i visc molt més tranquila quan dic tot allò que em preocupa. La sinceritat, almenys per a mi, no és anar deixant anar tot allò que a un li surt en tot moment. És dir el que es pensa en moments concrets, positives o negatives, i amb certa empatia per no ferir la gent. Tot es treballar-hi.

EMPATIA
Anònim, 18/05/2016 a les 15:10
+5
-0
Si el que vas a dir te algun
Fi edificant per els altres
Crec que esta be se sincer.
El problema rs que ja estem una mica tips de qu
e ens vomitin raons gratuites nomes per portar
La contraria o per ferir la
Nostra manera de ser o de pensar.
A l'Anònim 17/05/2016 a les 00:17 Qui prefereix les mentides abans que la veritat, és que no és capaç d'afrontar-la.
Anònim, 18/05/2016 a les 18:11
+2
-0
El que dius és només cert en part, però hi ha moments en que no es pot dir el que es pensa ni ser sincer i em refereixo sobretot als col·lectius que treballen amb el públic, començant pels mestres i professors. Un mestres o professor no hauria de dir-li a un alumne que li cau malament que no els suporta i li cau fatal, amb l'excusa que s'ha de ser sincer, i menys fer-li la vida impossible per aquest motiu. El mateix amb el personal que treballa de cara el públic.
Si es té mania a un alumne el professor s'ha d'aguantar i fer el possible perquè no es noti.

Aquesta mena d'aforisme que sempre surt als moralaris en que és bo que diguem sempre la veritat i és dolent que diguem mentides és absolutament discutible i està lluny de ser una veritat absoluta.
Quantes vegades s'ha dit la veritat i s'ha sigut sincer NOMÉS amb la intenció de fer mal?
I en cas contrari, si ens trobéssim en una situació en que salvar la vida a un innocent només dependria d'una mentida nostra, no estaríem disposats a mentir?
M'agrada
Anonimus, 18/05/2016 a les 20:54
+0
-1
Hi estic molt d'acord amb el text i a més afegiria que molta gent "sincera" faria bé dedicant la seva sinceritat a quelcom de profit, si només és per fotre algu altre que se l'estalviin, que tampoc no cal
Cert
Joujou, 18/05/2016 a les 21:44
+0
-1
Molt bon text!!
Tens algun blog on poder-te seguir?
Ser sincer no vol dir ser un maleducat
Sóc l'anònim de les 00:17, però em podeu dir Oriol xD, 19/05/2016 a les 01:11
+1
-0
M'agrada que toquis aquest tema perquè precisament sóc mestre anònim de les 18:11. A títol personal, et diré que només menteixo si es per fer una broma, una sorpresa o en el cas de vida o mort que comentes (però no he hagut de fer-ho mai per sort). També afegiré el cas en què es pot millorar la qualitat de vida d'un èsser viu amb una mentida.

És clar que hi ha nens que et cauen millor o pitjor, però com a professional no deixo que això em faci tractar-los d'una manera diferent. Sóc sincer, però no aniré explicant qui són els Reis Mags. També penso que és diferent tractar amb un adult que amb un nen.

La gran majoria no són prou madurs com per acceptar la part més fosca de realitat ni tenen encara construïda la seva personalitat. Per tant, si un nen em pregunta si tinc algun alumne preferit no li contestaré que sí perquè pot afectar negativament al desenvolupament personal dels alumnes.

En canvi, crec que un adult ja és prou madur com per acceptar que hi ha gent a la que li cauràs millor i gent a la que li cauràs pitjor. Per molt que t'esforcis, no pots caure bé a tothom. I si no ho acceptes, el problema serà teu i no del que et diu que no li caus bé.

Per exemple, en el cas de treballar de cara al públic: si hi ha un client que duu una colònia que a mi no m'agrada, no aniré a aquella persona i li diré: "fas pudor". Simplement, no em posaré al seu costat si és que em molesta. Però si em pregunta si m'grada la fragància, li diré que no. Això sí, amb educació.

No pots canviar el món que t'envolta, però sí com reacciones a ell. Aquesta persona pot decidir com reaccionar a les meves paraules de dues maneres: acceptant que penso així o no. Potser a una altra persona li agrada el seu auroma i no per això deixarà de ser veritat ni la seva versió ni la meva.

Jo crec que una cosa és ser sincer i una altra molt diferent és dir tot el que un pensa i de qualsevol manera, com han comentat abans. Es pot ser sincer per dir coses que no agradaran a tothom, però amb respecte i bones paraules. I no, no cal que es digui tot el que ens passa pel cap.

De totes maneres, jo sempre preferiré les persones que em diuen tot el que pensen i (com han escrit anterioment) quan més pensin tot allò que volen dir, millor que millor. Perquè no som perfectes i ens podem equivocar, rectificar, aclarir, etc. o fins i tot canviar la manera de veure les coses. I això no implica que quan estàvem equivocats i crèiem que dèiem la veritat, la dèiem perquè realment crèiem que era així. Opino que quan més pensem sobre allò que volem dir, ens servirà per expressar-ho d'una manera més acertada i acostar-nos més a la veritat.
el que sentim
Monica Cespedes, 22/05/2016 a les 22:48
+1
-1
Jo soc mes de dir el que sento :) pero com tu dius, no cal dir-ho tot!
Les paraules
M.DOLORS PLA, 30/05/2016 a les 00:49
+2
-0
Poques persones practiquen pensar el que es diuen, perquè son hiprocrites i diuen el que els altres volen sentir. Jo procuro dir el que penso sense ofender a ningú i encarar la vida amb sinceritat, sense amagar fets importants encara que aquests provoquin dolor.
fets i paraules
Anònim, 28/04/2017 a les 12:16
+1
-0
Penso que malgrat tot prefereixo la veritat amb correcció i sent sincer perque es pot frr molt i molt malt amb els fets molt pitjor , el fets amb maldat son devastadors per molt que et posin bona cara i somriguin i et vulguim fer creure que t'aprecien i t'estimen encara que els seus comportaments siguin terrorifics tot per sota mà
sempre estaré amb la gent sincera i bona petsona perque saps que no hi ha maldat aldarrera
Sinceritat subvalorada.
Joan Batlle Romero, 28/04/2017 a les 19:44
+1
-0
Increïble! El que està sobrevalorat és la correcció política. És a dir, la hipocresia. És a dir, la mentida.
En aquest article es barregen conceptes que no són excloents. Pots dir el que penses i (remarco la i) pensar el que dius. No cal escollir.
M'agrada l'Eva Piquer, però en aquest article no ha estat a la seva alçada intel·lectual. No només no comparteixo, en aquest cas, la seva opinió sinó que penso que fa trampes.
A Joan Batlle Romero
Eva Piquer, 28/04/2017 a les 20:35
+0
-1
Benvolgut Joan,

Jo també penso que la correcció política està sobrevalorada, que n'estem fent un gra massa. Però a l'altre extrem hi ha els qui diuen el que volen amb ànim de ferir el personal. I aquest article meu que trobes de poca altura intel·lectual anava sobre els qui fan mal perquè sí (com el professor que va instigar el bullying contra la Lolita Bosch quan ella tenia 14 anys) i els còmplices que els riuen les gràcies.

Una abraçada.
No todo vale
Anònim, 29/04/2017 a les 10:36
+0
-0
No todo vale en nombre de la sinceridad.
Hay que reflexionar y ser sinceros, primero con nosotros mismos, despues....
Hay que tomarse un minimo de tiempo.... tres respiraciones minimo profundas y suaves...
Hi estic d'acord en part
Anònim, 29/04/2017 a les 18:16
+1
-0
Certament,potser de vegades valem més pel que no diem,que pel que diem...però si l'alternativa ha de ser la hipocresia que per desgràcia abunda,m'estimo més la sinceritat...
Depend
Anònim, 25/05/2017 a les 03:12
+0
-0
En aquesta vida per sort tenim opcions i dret a "sentir" i transmetre.
Hi han masses silencis darrera el maltracta, massa emoció tancada, es evident que son molts els qui passen de llarg i ni tant sols acaven de llegir un artícle perqué... aviaaam:
-No es el meu problema, -jo busco llum no foscor, -que vagi a cercar ajut profesional !
En aquesta vida tenim veu per expresar i no podeu ni imaginar quantes vides s'han pogut "sol.lucionar" pel sols fet de ser sincers i parlar.
No cal assenyalar, ni rebaixar ni degradar, pero es trist "generalitzar" i només per una bona redacció no aprofondir més sobre lo important que es en "alguns temes" poder difondre una "bona o no tant bona vivènça/experiència" mai saps si a l'altra banda ho está llegint una futura mà amiga.
Jo sóc de les que valora la sinceritat en sense cercar la ofensa... per experiència

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
El festival DocsBarcelona proposa una programació amb films de denúncia i de reflexió
Imatge il·lustrativa
14 especialistes en cine analitzen obres impulsades pel Màster en Documental de Creació de la UPF
Imatge il·lustrativa
Homes i dones d'entre 60 i 70 anys planten cara a la LGTBIfòbia
Imatge il·lustrativa
Audrey Mason-Hyde explica com és la seva vida de gènere no binari