Foto: Kim Castells
Llenques de núvols,
com onades,
travessen
a poc a poc
el cel
i el mar serè
s’atansa
mansuet
a les platges d’Empúries,
i a l’horitzó s’albira la punta de Montgó,
que tanca la badia.
El llarg deixant d’un Sol poruc
s’estén damunt la mar
i el dia s’alenteix.
Una quietud profunda
escriu a la mirada
imatges que reneixen
d’un passat
que uns altres ulls,
commoguts com els teus,
van contemplar.
Poema inclòs en el llibre
Mars
© del text: Carles Duarte
© de les imatges: Kim Castells
© d’aquesta edició: Arola Editors, 2016
