Evasions

Silenci, s’espera

L’aire condicionat t’encongeix, però el fred de debò va per dins

| 12/07/2016 a les 19:13h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


Hi ha un cartell de silenci que ningú obeeix. Un sisplau-desconnecteu-els-telèfons-mòbils que tampoc. Una litografia d’en Subirachs, la 351 de 400, comparteix paret amb un foli enganxat amb cel·lo que convida els pacients a passar per secretaria per signar un consentiment, com si fos possible dir m’ho he repensat i no vull que em toqueu. Un rectangle verd amb un home blanc que corre i una fletxa fa venir ganes de fugir d’aquí, com si fos possible enfilar la sortida d’emergència i adéu.
 
Si està embarassada, comuniqui-ho al personal sanitari abans de l’exploració. De petita, una advertència similar t’atabalava. “Si está usted embarazada o cree que pudiera estarlo”, deia. I tu entraves a fer-te la radiografia de l’esquena prescrita pel doctor Latorre pensant com devia ser allò de creure que pots estar embarassada però potser no. Pudiera, pretèrit imperfet del subjuntiu. Quatre dècades i quatre fills després, t’atabala més la dosi de radiació que acumula el teu cos amb tantes proves mèdiques com t’han arribat a fer. En deus estar acumulant ara mateix: tens a dos pams una bossa de plàstic amb un “dosímetre d’àrea” que mesura –suposes– els raigs X de l’ambient.
 
Dues files de nou cadires i una de set. A terra, rajoles de quaranta per quaranta d’un gris esquitxat a prova de trepitjades. Un megàfon invasiu va cridant els malalts pel nom. El temps s’atura i s’eixampla a la vegada, en una sala d’espera. La vida està en stand by. L’aire condicionat t’encongeix, però el fred de debò va per dins. Aquest dimecres d’estiu voldries tornar a ser petita, voldries que això fos només un control rutinari de l’escoliosi. Voldries abandonar l’hospital refugiada en la mà de la mare i que, a fora, us rebés el sol.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Silenci
Rosa Cos Roig, 13/07/2016 a les 13:51
+5
-2
M'agrada molt com descrius les sensacions
urgencies
Anònianonim, 13/07/2016 a les 19:01
+2
-1
I sobretot, no us posessiu malalts el cap de set
mana perquè, com que hi ha una planta tancada, et pots passar tot el diumenge i tot el dilluns en una mena de caixes de fusta que hi ha darrere urgències. I no penseu que exagero, és ben real.Vaig anar a urgències un diumenge a le 8 del matí i em varen pujar a planta el dilluns a les 10 del vespre.
Experiències
E.Pla, 30/07/2016 a les 16:07
+1
-0
Estic precisament immersa en aquest procés.Porto setmanes de proves,visites i futur incert...Descrius perfectament les sensacions. En el meu cas cada vegada amb més esperança,també és cert.Tanmateix de tot s'aprèn i he coincidit amb professionals anònims, q des d'un segon pla discret piquen molta pedra i a mi concretament només puc dir que m'han donat molt suport.Mai els ho podré agrair prou.A tots ells el meu reconeixament.
M'hi has fet entrar, amb tu
Josep maria altés, 23/11/2016 a les 00:19
+0
-0
He estat assegut en una d'aquelles cadires ben arrenglerades -les imaginava blanques, no sé perquè- . Mentre anava llegint-te m'has fet sentir al teu costat, a la sala d'espera. No era agradable. Gens. Però m'ha agradat llegir-te. Gràcies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició monogràfica a l'artista barceloní
Imatge il·lustrativa
El festival literari celebra la sisena edició a Girona i Olot amb escriptors d'arreu del món
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard