Evasions

Me'n vaig a peu

El metro és l’opció ràpida, però sota terra no hi entra la llum del cel ni hi toca l'aire

Fins a la boia i més enllà

| 25/08/2016 a les 22:03h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


Vivies a Nou Barris quan encara no hi arribava la línia groga. Anaves i tornaves de l'escola amb la furgoneta del senyor Requena, però ja llavors envejaves els nens que marxaven patim patam patum cap a casa seva.
 
Als deu anys vas canviar de pis. Cada matí pujaves a la plaça Maragall per agafar el 45 o el 19. A la tarda et costava esperar l'autobús –no tens paciència per esperar autobusos ni ascensors– i desfeies el camí a peu.
 
Als catorze anys vas canviar d'escola i et vas convertir oficialment en el mitjà de transport de tu mateixa. L'institut quedava a mitja hora de casa: ho comprovaves quatre cops al dia. Com que ja duies embranzida, en aquella època et vas rebel·lar contra els vehicles en bloc. I per sempre.
 
Un taxi no te'l permets excepte en casos d'urgència extrema. Si mai t'atures en una parada de bus, o arriba a l'acte o ja ha perdut l'oportunitat que l'agafis. El teu domini incert de les dues rodes t'impedeix plantejar-te el bicing. El Clio el tens per sortir de la ciutat i prou. El metro és l’opció ràpida, però sota terra no hi entra la llum del cel ni hi toca l'aire.
 
Trepitjar els carrers crea addicció. Quan et porten els teus passos, els trajectes són una sort i no un peatge. Avances a bon ritme –però massa encorbada, et diu ta mare– i penses i respires i caces idees al vol i depens només de tu, de la força de les cames.
 
La llibertat és gastar soles de sabata amb el món als peus.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

malgrat la pujada del camí
glòria olivella, 24/08/2016 a les 12:04
+0
-0
Eva P., que moderna t'ha dibuixat l'Eva A.: minivestit de tirans i botes cromàticament conjuntades. Res de sandàlies avui. I la floreta al cap i les polseres també vermellegen. Guapa!
També a mi m'agrada trepitjar l'asfalt. I mirar. Un circuit descobert a ciutat aquest hivern i que recomano: de l'arc de triomf fins al carrer Montcada passant per les entranyes més escanyades del barri.
Preciós.
Xitus, 24/08/2016 a les 13:44
+0
-0
Preciós. Caminar és un plaer.
Excepte el Clio
Montse Canes, 24/08/2016 a les 18:44
+0
-0
Susbscric cent per cent a excepció del Clio. Creixent a Nou Barris vaig tastar això de gastar sola de sabata i fins ara. Ni el carnet de cotxe m'ha seduït com em sedueix sentir-ho tot des del passeig incert.
Sublim!
Annnna, 25/08/2016 a les 12:47
+0
-0
"La llibertat és gastar soles de sabata amb el món als peus."
Sempre que es pugui
Camus , 01/09/2016 a les 16:38
+1
-0
Sempre que es pugui, a peu. Per ciutat, és un veritable plaer. De l'Eixample al Gòtic, del Gòtic a Poble Sec.... tú tries la ruta... Recordo una passejada del Poble Espanyol al Passeig de Gràcia, arribant per la Gran Via una nit d'estiu en què corria la fresca... inoblidable.
Volar
Claudina, 05/09/2016 a les 10:47
+0
-0
Caminar són ales que et porten nord enllà

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El MACBA ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El MACBA ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra les diferents perspectives d'una mateixa realitat
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre com ens convertim en els nostres pitjors enemics
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat