La Llum

No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum

| 10/11/2014 a les 15:43h
Especial: Veïns
Arxivat a: Sala d'estar, Veïns, conte

Foto: Francesc de Dalmases


La Llum no recordarà haver posat aquella butlleta a l’urna, mentre la mare la sostenia perquè el pare pogués immortalitzar el moment. La Llum no recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum. Ni tampoc les mirades còmplices de la gent que matinava plena d’il·lusió per dir ben fort qui som i on volem anar.
 
La Llum tampoc tindrà en un racó de la memòria les coses raríssimes que van fer els pares i els avis perquè aquell dia fos possible, ni podrà llegir els diaris parlant de gigafotos, gigatrucades ni gigamanifestacions. Tampoc veurà mai les imatges televisives de banderes onejant als balcons, ni la gentada al carrer, ni les fotos d’avis en cadires de rodes votant amb una llagrimeta galta avall. Ni els somriures, els milers, els milions de somriures.
 
La Llum creixerà perquè els nens es fan grans i en canvi els dracs viuen per sempre, i anirà palpant la realitat d’un país normal. No s’haurà d’excusar mai per ser qui és, i quan viatgi no li caldrà cap perífrasi per dir d’on ve. Únicament a través dels llibres d’Història i de les anècdotes pesadíssimes dels més grans, sabrà que hi va haver un dia que va fer un gest valent, i que va deixar caure un paperet en un recipient de cartró. I que allò, deien des de l’oest, era delicte, era antidemocràtic, era el dimoni en persona.
 
I un dia, un professor de literatura li explicarà la força dels simbolismes, li dirà «Sinera», li dirà «estaca», li dirà «vaca de la mala llet», li dirà «fera ferotge». I ella entendrà que els avencs més profunds es travessen amb la fantasia de creure en dracs, amb la màgia d’un poema o una cançó, amb la força d’un somriure fent cua per votar simbòlicament.
 
I aleshores arribarà a casa i dirà als pares «mireu què m’han explicat a l’institut». I els pares de la Llum, cega des del néixer, que va votar amb només nou mesos de vida, que li van posar aquest nom justament perquè sabien que els il·luminaria el món encara que ella no el pogués veure mai, s’abraçaran i pensaran que la felicitat és justament allò: la tendresa d’anar fent camí.

@roccasagran

COMENTARIS

Història i tendresa
pepeta, 11/11/2014 a les 00:48
+2
-0
Un altre conte ple de tendresa.
Rellegint els teus contes del "Catorze" he vist que són la història d'aquest any que hem passat.
Fantàstic! continua omplint-nos de història i tendresa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»