Quan recullo la roba, llavors tornes amb mi

Morts, ens voldrien morts, o si més no/ flàccids, agenollats i penedits

Per la ruta dels cossos tan salvatges

Llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

Feia sis mesos que sortíem i encara no m’havies volgut parlar dels teus pares

«p'rò fet i fet sols murmures amén/ i t’entretens gargotejant sonets»

Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

Que l’humor sigui una capseta de cotó fluix infranquejable, que l’humor ens salvi

El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa

No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum