Roc Casagran
Llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum
I es va fer insubmís i va somiar en un món sense exèrcits, però després li va entrar la por i va passar a França
«No és cap reina! Per ser reina no t’has de posar blava sinó tenir-hi la sang», la corregeix la Jana, burleta
- 1
- 2