Coses així

L'amor és la resposta

Ni idea de com es fa, però alguna cosa et diu que el retorn a una certa normalitat deu anar per aquí

| 21/08/2017 a les 18:02h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Gene Krasko


Que la supervivència passa per fer l'amor contra la mort ho intueixes així que se't mor algú que estimes. Ni idea de com es fa, però alguna cosa et diu que el retorn a una certa normalitat deu anar per aquí. Les ganes d'estimar se't multipliquen, com explica la poeta Sònia Moll a la seva mare morta: "Que quan vas morir-te, vaig necessitar tant estimar encara més, abocar-me del tot, submergir-me, gairebé ofegar-me, perquè de cop no sabia què fer-ne, d'aquell estimar que se m'havia quedat orfe".
 
L'escriptora Anna Maria Villalonga, que va perdre la parella fa set mesos eterns, es pregunta: "I què faig amb l'amor, si ara tan sols hi ha absència? Estimo el buit, el no, el forat que has deixat? Què puc fer ara amb l'amor, si em brota pels racons i no tinc on posar-lo?"
 
L'atemptat a Barcelona ha fet brotar i brollar un amor col·lectiu cap a la ciutat, cap a la Rambla i cap a les persones que la caminen. La majoria dels barcelonins ens estimem més, i potser fins i tot estimem millor, des que ens sabem mortals.
 
"I love you!", escrivia als telèfons mòbils la gent que estava a punt de morir l'11 de setembre del 2001. Uns t'estimos urgents adreçats als pares, als fills, als amants, als amics, als germans. No tenia sentit dir res més que això, just abans del no-res absolut i per sempre.
 
Que l'amor sigui un efecte secundari de la mort diu ben poc a favor nostre. Només quan entenem per la força dels fets que som vulnerables, entenem també –de rebot– que l'amor és la resposta.
 
L'amor no està pas per damunt de la mort, no la pot aturar, prou que ho sabem i prou que ho patim. Però quan la mort entra a casa disposada a fer mal, ens deixa un dolor immens i un estat de lucidesa estrany: veiem clar que, sense amor, la vida tampoc valdria la pena. I encara estabornits, ens aclapara una única certesa: per continuar vivint fins a morir, haurem d'estimar més i millor.
 

COMENTARIS

Estimem-nos i estimen l'altre
Anònim, 21/08/2017 a les 20:47
Interessant
+93
-10
Jo estimava el teu marit, sense conèixer-lo personalmet. I ara t'estimo en a tú!
Molta força, guapa!
T estimo
Anònimmarta cairol, 21/08/2017 a les 21:27
+19
-7
Yo tambe et donc amor
Pablo Neruda - Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida.
Yerma , 21/08/2017 a les 21:45
Molt interessant
+122
-7
Pablo Neruda - Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida.
És així
Anna Galí, 21/08/2017 a les 21:56
+39
-2
L'ésser humà és així de contradictori. Necessitem viure la mort de prop per viure la vida amb més lucidesa, i justament aquesta claredat de ment ens fa estimar i sentir l'amor amb més intensitat.

És magnífic aquest passatge de Sònia Moll: "Que quan vas morir-te, vaig necessitar tant estimar encara més, abocar-me del tot, submergir-me, gairebé ofegar-me, perquè de cop no sabia què fer-ne, d'aquell estimar que se m'havia quedat orfe". Cent per cent compartit.
la mort
Anònim, 21/08/2017 a les 22:04
+19
-1
Jo fa vuit anys, i encara em domina la tristesa i la soledat. 2017
Amor?
Danilea, 21/08/2017 a les 22:10
+12
-3
Esta tan sol el amor. ens falta aqui
Dol
Anònim, 21/08/2017 a les 23:04
+16
-2
El Dol, doloros fins el moll de l.Os..
ràbia i tristesa a la vegada..._costa molt de digerir, el Temps si, però massa temps es necessita... No puc...
bons records.
Anònim, 22/08/2017 a les 04:06
+17
-0
El Dol costa molt de passar
Per desgracia tinc varies experiencies peró passa i és bonic recordar les coses maques ,aixó sempre ens quedara.
Absència
M. Carme A., 22/08/2017 a les 06:50
+17
-1
Pèrdua de la parella estimada: el dolor ens acompanyarà per sempre. Cada matí al ser conscient de la pèrdua el cor es trasvalssa i costa encarar el dia.
Per seguir la vida ens agafarem a la familia i amics que ara ens trasmeten la força per continuar vivint.
Eva, espresses admirablement els sentiments que tants compartim davant la pèrdua de la nostra parella. Besets i molta forç per continuar el camí.
I només l'amor
Franz Appa, 22/08/2017 a les 09:29
+30
-1
El títol d'aquest meravellós article em porta inevitablement al poema que vaig fer fa uns mesos, induït per la fotografia d'una parella de refugiats abraçats sota una tenda de campanya:

Només l'amor és el veritable refugi. Només l'amor ens pot salvar de la catàstrofe. Només l'amor ens pot fer mantenir l'esperança.
AMOR
Ni tan sols l'heura que s'arrapa a la dura pedra,
Ni tan sols l'herba que aguanta sota el bat del sol,
Ni tan sols l'escalf que resta quan la brasa mor,
Ni tan sols l'esca que encén la metxa erta
Poden comparar-se a la febrosa persistència
Amb què atresoro cada lletra del teu nom.
Perquè si la boca calla i als llavis hi ha un segell
És només per fer-te en el silenci més present.
Perquè si els ulls es tanquen com un vel espès
És només per veure cada accent de la teva pell.
Perquè si l'oïda es nega a sentir cap soroll
És només per escoltar la teva muda cançó.

Amor en aument
Sonia, 22/08/2017 a les 09:51
Interessant
+68
-0
Jo estic passant el dol ja fa 4 mesos pel meu marit, i és cert que et queda tot aquell amor dins teu que no saps què fer-ne. Jo continuu enviant amor al meu marit allà on sigui, però els petons i abraçades que no puc fer-li a ell les rep la nostra filla de 7 anys, que ho necessita molt.
Cada dia és una nova batalla per no deixar que la tristesa s'apoderi de mi més del que ja s'ha apoderat.
Per mi, l'expressió "tornar a la normalitat" ja no existeix, perquè res serà mai més normal. Ara la meva filla i jo haurem d'aprendre a viure sense ell, a la força i sense anestèsia, però amb molt amor.
Estima
Anònim, 22/08/2017 a les 11:12
+5
-1
Estimas tota la vida, la mort arriba i s' emporta al que tu estimas aquet lloc que dixa buit sempra i amb tot moment esta ple del amor que sents dintre teu
Viure el dia a dia
Assumpció Font, 22/08/2017 a les 11:30
+5
-0
Molt bona reflexió...estimar el dia a dia el que tenim..no sabem quan es pot estroncar..malauradament una maleltia o les males intencions de aquets barbars...sense escrupuls...no conta ni en una o altre la edat que tinguem...tots som dins el mateix sac i només es la sort que podem tenir en aquesta loteria de la nostra vida.Una abraçada i endavant.❤
L'amor és la resposta.
AnònimMontserrat Liñán Ribó, 22/08/2017 a les 14:08
+3
-0
M'ha agradat molt el teu escrit. Molt cert: l'amor... és la resposta.
L'amor és el que som i ens fa millors persones
Montse Bosch-Saumell, 22/08/2017 a les 17:40
+13
-0
Estimar és l'acció més bella de totes les que podem oferir i donar els humans, i és així perquè comporta moltes altres emocions que són filles d'aquest sentir, com per exemple l'empatia i el respecte per l'altre, o bé també la cura,la comprensió, l'amistat, la companyonia, fins i tot són fills de l'amor: l'estudi i la saviesa, així mateix que l'exercici de saber ser humil i honest, de no creure's millor ni pitjor que ningú. Sí, l'amor ja ho va dir algu és la força més poderosa del planeta, si fóssim tots capaços de mirar endins nostre i reconèixer que l'únic que busquem, de fet aqui i totplegat és amor i ser estimats, segurament les coses terribles i innexplicables que encara passen poc a poc deixarien de tenir lloc, perquè tots plegats aniríem essent més comprensius i més persones, perquè l'únic que cura les caigudes i calma les pèrdues i les ferides és l'amor. Només l'amor té les eines per fer la nostra vida i el món millors.
Collar d'Amor
Paisanatum , 22/08/2017 a les 20:12
+5
-1
Com diu la Mestre Amma, tots som perles d'aquest gran collar que es l'Amor.
Sense Amor no som res, l'Amor es l'única cosa que ho mou tot i es en tot, a la natura, a les persones, si veus l'amor en tot i en tothom has fet el gran pas. L'Amor trascendeix fins hi tot la mort, doncs va més enllà.
Fill
Anònim, 23/08/2017 a les 00:02
+15
-0
El 2015 va morir el meu fill de 45 anys,era valent i fins al final ho va ser,inclús ell mateix va triar la roba que volia posar-se,que li posessim és clar.El pitjor que li pot passar a una mare és haver d'enterrar un fill.El dia 24 d'agost ferà dos anys,però és com si fos ara mateix.No l'oblidarem mai.
Ara ja reposa amb els avis que tant estimava i ens espera a no tardar.
Fins aviat Jordi,t'enyorem molt i molt.
Amor, sí. Però anem al gra!
Anònim, 23/08/2017 a les 12:13
+4
-1
Deixem-nos estar de romanços, si us plau. L'única arma possible per lluitar contra l'odi i els fanatismes s'aconsegueix a través de la cultura i el saber. Només amb coneixement dels valors de la nostra tradició cultural es pot tenir armes perquè els infants obtinguin un còliriteri sd i deixin de ser manipulables davant de l'adoctrinament que els porta a la barbàrie. Salut.
AMOR
Anònim, 23/08/2017 a les 12:39
+10
-0
Vaig cercar l'amor, i no el vaig trobar. Ni al cel, ni a la terra, ni al mar. No el trobava en lloc. Fins que vaig reaccionar, l'amor, era a prop, era al meu costat, era en Mi, era jo, qui l'havia de donar.
Aprenguem la lliçó.
Mercè GP, 23/08/2017 a les 13:35
+3
-0
Qui no ha perdut o sent l'absència de persones estimades: pares, familiars, amics...? Hem sentit aquesta absència, i l'amor que s'ens havia quedat a la butxaca...per més endavant...ens ha dolgut, ens ha llastimat.
Qui diu que no ens tornarà a passar?Sempre voldrem més temps, més abraçades, més petons... Mai tindrem prou temps pet donar tot l'amor que teniem per a ells. És el primer que vam rebre i si no som capaços de transmitir-lo de que serveix?
Aprenguem la lliço, no esperem...ja és el moment d'obrir la ma i deixar-lo creixer. Si obrim moltes mans, si oferim molt amor...qui diu que no podem reduir el dolor del món.2
Gran pèrdua
Anònim, 23/08/2017 a les 23:26
+2
-0
la del Capdevila. Per la seva família certament, però per a molts altres, que sense haver-lo conegut personalment l'admiravem profundament, també. És molt important per molta gent tenir cada dia l'Ara al quiosc i al web. I saber que hi ha gent que és preocupa per l'educació, pel benestar general dels conciutadans, tot anant per la vida amb bon humor. Ho sento molt, per tots nosaltres
Gràcies
MarcV, 24/08/2017 a les 14:50
+0
-0
Gràcies Eva per tan encertades paraules.
L amor com resultat d una mort injusta , es cruel .
Anna . , 24/08/2017 a les 17:17
+3
-0
Es un gust llegir, tot l Amor que surgeix com l escuma del Mar quan abraça les roques del mar ....... Cada dia , cada minut i com amb mes força ,mes escuma...i sempre en formes diferents . Pero , una reflexió .....ens calen els atemptats per treure l Amor de dins i expandir-lo ? Doncs que cruels que som amb nosaltres mateixos. Jo ja fa molts i molts anys vaig perdre el pare , era jove e impulsiva , ho vaig sentir com un robatori , el càncer s' el va endur en 15 dies ... pero varem lluitar perq el pogués sobreviure ,varem estimar , plorar i somriure , varem expressar tot i mes Amor ... no va caldre perdonar , acceptar , disculpar , era quelcom que podíem arribar acceptar , era una mort honesta . Pero un atemptat , per l esquena ??? Hem d esperar un atemptat i les morts d un atemptat per sentir Amor ? Ho trobo molt i molt cruel i molt injust . No vull ni necesito esdeveniments d aquest nivell per sentir Amor , ho sento . Es un Amor dolorós , no m agrada , prefereixo l Amor en escència . La Mort i l Amor despres d un atemptat terrorista es esfereïdor . L Amor es generós , noble , no li donen tans prismas , l acabarem desvirtúant i darrera de una paraula tan generosa podrá entrar-hi tot ...
Solitud
Anònim, 24/08/2017 a les 18:42
+2
-0
Que a pasat?De sopte coneixo la solitud, marchan els motors de la teva vida ,i veus amb claretat que estas sola ,que ningún etc necesita i et preguntas .?que faig am la resta de la meva vida?
Estimar
Anònim, 24/08/2017 a les 22:31
+0
-0
Tots sabem la teoría, però no apliquem la pràctica, sabem que ningú és etern, que ningú és perenne, que la millor medicina del món és estimar els més pròxims, familiares, amics...quan se n' anonem quasi sempre ja és massa tard.
Sobreviure
Anònim, 25/08/2017 a les 09:42
+1
-0
Quan la mort entre a la teva vida sense permís ni haver estat convidada et deia un forat negre impossible d.omplir.LLavors el forat s.omple de dolor,de buit,el no res omple la teva vida i et quedes en un llimb d.on no se sap com sortir.PEr sobreviure et dediques a omplir el temps fent coses.Coses mil no importa que.LA qüestió es omplir el forat.La resposta de vegades triga en arribar potser arriba quan ja has tocat fons.
Has d.entrar en el forat ,has de palpar el buit on el buit no existeix el buit ets tu ple de dolor rabia impotencia negacio.....
Entre en el buit,des neteja d.emocions,entra a la claveguera de les teves pors i un cop facis net entrar a l.amor i tornaràs a la vida.
PER L'AMOR PERDUT
IFDA, 25/08/2017 a les 21:46
+1
-0
No sóc metge,
no sóc pintor,
no sóc dibuixant,
ni sóc escultor.

Per tú, ara, no sóc,
però per tú seré,
metge, pintor, dibuixant,
i escultor.

Malalta, et cuidaré,
la teva bellesa, portaré,
la teva figura dibuixaré,
el teu cor, esculpiré.

Seré qui tu vulguis,
seré el millor de tots,
i, encara que no sigui,
sempre seré qui sóc.
Amor
Anònim, 27/08/2017 a les 08:25
+0
-0
Somos AMOR estamos hechos de esta sustancia.
Creemos amor entre todos con
comprensión y compasión.
Todos unidos en el AMOR !!!

Ésser
Éssere, 30/08/2017 a les 11:15
+0
-0
Ésser, impressiona, completa, obre els ulls, les oïdes, la sensibilitat... I et refà, et vas fent de paraules escollides, triades,no tot val... no tot ho agafo...Sóc,
I essent posseïm la capacitat de potenciar-nos dins dels més petits micrograms del somriure càlid, de la mirada constructora, dels llavis somriguents...

I poc a poc, pas a pas, lletra a lletra et refàs, ens refem, ens ajudem...
Caminar, contemplar, ser.
I bategar de nou, bategar amb ell, amb ella...fins l'eternitat...si, allà.

Ésser, estimar, estimar-nos.
Us vull.
Estimar
Maria M, 19/09/2017 a les 08:56
+0
-0
Precios article!
De vegades estimar fa mal. Sents un dolor al cor, que et fa dificil tirar endavant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys