On comencen els incendis

14 missatges projectats a diverses ciutats que reflexionen sobre com vivim

Arxivat a: Galeria, Passadís
Projectar idees, poemes i missatges a llocs públics. Jenny Holzer (Ohio, 1950) lluita contra la ignorància i la violència amb humor i valentia. Enlluerna edificis per combatre diferents formes d’injustícia, d’opressió i d’abús del poder. És a través d’aquests focus de llum que replanteja els valors de les societats occidentals –la pressa, els tabús– o d’altres més universals –l’amor, les guerres–. 


Premiada amb la Medalla de Distinció de Barnar, el Leone d’Oro i el Crystal Award del Fòrum Econòmic Mundial, Holzer ha difós els seus pensaments tant a paisatges com a edificis de més d’una trentena de ciutats.

1. Florència, 1996.
“Estic plorant molt.
Hi havia sang. 
Ningú me n’havia parlat.
Ningú ho sabia.
La meva mare ho sap.”

Foto: Jenny Holzer



2. Florència, 1996. 
“Menteixo.”

Foto: Jenny Holzer



3. Florència, 1996. 
“Estic perdent temps.”

Foto: Jenny Holzer



4. Bordeus, 2001. 
“L’amor romàntic
ha estat inventat
per manipular
les dones. 
L’animalitat és
perfectament sana.”

Foto: Jenny Holzer



5. Brengez, 2004. 
“La meva pell.”

Foto: Jenny Holzer



6. Nova York, 2005. 
“Hi ha
un centre d’amor mundial
dins de la meva caixa toràcica.
Hi ha un centre d’odi
també dins meu.
Ja han començat els incendis,
ja han començat els incendis.”

Foto: Jenny Holzer



7. Vienna, 2006.  
“Paraules, explosions, amor i odi.”

Foto: Jenny Holzer



8. San Diego, 2007.
“Després de cada guerra
algú ha de netejar.
Les coses no s’arreglen soles,
malgrat tot”. 

Foto: Jenny Holzer



9. Toronto, 2007. 
“Res ha canviat.
El cos és un
dipòsit de dolor;
ha de menjar i
respirar l’aire
i dormir.”

Foto: Jenny Holzer



10. Portland, 2010. 
“Un feix, un fre,
una branca, un gir,
un quart de polzada,
un instant.
Has tingut sort.”

Foto: Jenny Holzer



11. Portland, 2010. 
“Respecto el dret
de xiuxiuejar, de riure,
i de caure en un silenci feliç.”

Foto: Jenny Holzer

 


12. Cracòvia, 2011. 
“I ara
no sé
què de tot allò
va ser real.”

Foto: Jenny Holzer



13. Aarhus, 2017. 
“Hi havia una vegada
jo venia pa
i carregava aigua.
Estava enfadada
perquè la gent deia:
—Això és l’única cosa
que una noia pot fer:
vendre pa.”

Foto: Jenny Holzer



14. Aarhus, 2017. 
“Deixa’m parlar-te
del menjar ràpid,
dels trens ràpids,
de les relacions ràpides.
Frena els ritmes,
frena la pena
frena la mort.”

Foto: Jenny Holzer

Nou comentari