“Començava a tenir una mica d’ansietat i els còmics em van servir com a teràpia”. És així com l’il·lustrador Chris Grady, poc després que el seu fill arribés al món, va dibuixar les escenes amb què s’estrenava com a pare. I això sí, fent-ho des de l’humor.
1. Mare? Pare? Com era la vida abans que naixés?
Avorrida.
Terrible.
2. Camines molt bé, reina!
Merda. Oh, no fotis!
No passa res! Torna-ho a intentar!
3. Mira, pare!
Sí!
4. De vegades, abans d’entrar per la porta a la nit,
m’agrada mirar la meva família per la finestra i pensar:
Home! Soc tan afortunat… d’estar encara a fora.
I la més poderosa de totes és…
la paciència. Espera, espera…
Papa… no puc acabar-me la pizza! D’acord, ves a jugar.
6. Et puc ajudar? Papa… em pots ajudar amb les mates?
Fill… el teu pare saps com d’intel·ligent… és?
Pots esperar-te un moment?
Pare què estàs fent allà?
“Revisió del nivell bàsic de matemàtiques”.
7. Una galeta? Abans de sopar, no.
Plora tant com vulguis. No et servirà de res.
8. Estaràs treballant tot el dia?
Para d’emprenyar-me!
Mama! Necessito…
Ara no!
Deixa’m sol!
Papa! Oh, no, què et passa? Qui és el responsable d’això?
9. Hola, la meva dolça nena! Fes un petó al pare!
No!
Perfecte! Ho has encertat.
Qui és la propietària del teu cos?
10. Molt bé, aquí teniu el vostre berenar…
Oh! Com heu pogut fer aquest desastre tan ràpid?
Millor que ho netegem.
Molt bé! Qui vol berenar?
11. Fem una festa de ball? Fem-la.
12. Chewie, prepara’t per saltar a la velocitat de la llum!
Ei! Què t’he explicat una vegada rere l’altra?
Que no juguis a Star Wars… sense el pare.
Perfora’l, Chewie!
13. Final. Un conte més, papa?
Perdó… és massa tard.
D’acord, llavors… bona nit.
Bona nit, petit. Ens veiem al matí.
14.
