Poesia dibuixada

De parar i desparar taula

Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola

| 05/03/2017 a les 19:01h
Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Sala d'estar, Sílvia Bel, Maria-Mercè Marçal, poema, Marta Bellvehí, poesia, LletrA, poesia dibuixada
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. És una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.



Poema: Maria-Mercè Marçal.
Veu: Sílvia Bel.
Il·lustracions: Marta Bellvehí.
 

COMENTARIS

Quin poema més bonic i tan real i tan trist
Anònim, 21/12/2016 a les 21:41
+16
-0
Qui no ha viscut una situació semblant a la que descriu el poema?
Gràcies, gràcies.......!!!
Jordi Canals, 23/12/2016 a les 11:18
+9
-0
Gràcies Maria-Mercè Marçal per aquesta sensibilitat tan acurada, el talent i la força extraordinària de la teva poesia.
Gràcies Sílvia Bel per aquesta veu que glosa dolça i compassada......
Gràcies Marta Bellvehí per acabar lluint amb el teu traç aquest abellidor moment.
Bon Nadal!!!!!
I la música?
Imma Udina, 24/12/2016 a les 16:47
+9
-3
Molt bonic el conjunt!
Però, em pregunto, perque sempre s'utilitza música en els videos, i gairabé mai surt en els crèdits.
Penso que aquesta obra es compon de: Poesia, recitat, ilustració i música no??
Desig, rellotge, orega, plat, cor, casa...
Mónica Pin Álvarez , 21/03/2017 a les 21:48
+4
-0
Ven bé emocionant.
Quants passen per situacions tan sensibles com diu aquest poema ple de realitat de les nostres vides humanes ?.

Gràcies.
VISCA LA POESIA
Anonimsar, 22/03/2017 a les 00:52
+0
-0
Preciosa, porta serenor i fa pensar

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Pablo & the Appleheads presenta el seu nou disc a la sala Luz de Gas
01/01/1970
L'edifici de Gaudí celebra la festa major barcelonina amb un espectacle
01/01/1970
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm obre les portes a la festa major de Barcelona
01/01/1970
Sala Muntaner acull «Blank», una obra sense cap director i cap assaig previ
01/01/1970
Descobrim els films més especials del cantautor del Guinardó
01/01/1970
Descobrim els films més especials de l'escriptora
01/01/1970
Un curtmetratge sobre la importància de tenir i trobar el teu lloc al món
01/01/1970
L'obra «Un tret al cap» de Pau Miró aborda l'ètica professional i els conflictes íntims