Una llibreria al cul del món

Alba Donati va trucar a qui havia estat director de les llibreries Feltrinelli:

—Romano, voldria obrir una llibreria al meu poble.
—Molt bé, quants habitants té?
—Cent vuitanta.
—A veure, cent vuitanta mil dividit entre…
—Cent vuitanta mil no. Cent vuitanta.
—Ets boja.

Hi ha coses que només les fas perquè no saps, o no vols saber, o vols fer veure que no saps, que són impossibles. Idees de bojos. La poeta i crítica literària Alba Donati (Lucca, 1960) creu que la història de la llibreria es remunta a la seva infantesa. Va ser una nena infeliç que llegia novel·les, o una nena no del tot infeliç justament perquè llegia novel·les. I ja aleshores devia començar a covar el desig que mig segle després se li manifestaria amb totes les lletres: hola, deixa-ho tot, torna al poble i munta-hi una llibreria.

“Ja estic acabant els paquets per a la senyora de Salern i les seves dues filles. Vet aquí per què se’m va acudir la idea d’obrir la llibreria en un poblet de l’alta Toscana, entre la serra dels Apenins i el massís dels Alps Apuans. Se’m va acudir perquè una mare de Salern pogués regalar a les filles dues capses plenes fins dalt d’Emily Dickinson:”

És així com funcionen les idees boges: les tenim, a vegades les seguim, i arriba un dia que una conseqüència d’aquella idea boja ens fa veure —perquè volem que ens ho faci veure, perquè estem programats per reconciliar-nos amb les decisions que hem pres, perquè la vida que ens hem perdut no existeix— que la bogeria tenia sentit. I a sobre, no era impossible. La prova és que vas voler tenir un fill i ara t’estimes amb passió animal una personeta que et diu mare; que vas voler escriure una novel·la i ara hi ha desconeguts que te’n comenten escenes; que vas voler obrir una petita llibreria en un indret recòndit a cinc-cents metres sobre el nivell del mar i resulta que gairebé cada dia t’entren comandes.

La llibreria del turó (Edicions 62, traducció de Carles Biosca; i Lumen en castellà) és un dietari al llarg de mig any, de gener a juny del 2021, d’aquesta poeta reconvertida en llibretera. Alba Donati recorda que els inicis no van ser fàcils: Sopra la Penna va obrir les portes a Lucignana el 7 de desembre del 2019 i es va cremar en un incendi el 30 de gener del 2020. Es va poder reconstruir gràcies a la solidaritat de la gent disposada a enfilar una carretera de muntanya per anar a caçar provisions lectores. Però just aleshores, per acabar d’embolicar la troca, va arribar una pandèmia.

Arran de l’èxit del llibre d’Alba Donati, la seva llibreria s’ha convertit en destí turístic de bibliòfils. “El 85 per cent dels que venen a visitar la llibreria són dones”, explica a Barcelona la poeta i llibretera. Diguem-ho tot: són dones que prefereixen llegir textos escrits per altres dones. Perquè a Sopra la Pena es prioritzen les autores: “Durant segles les dones han estat silenciades. Per sort, en aquest moment de la història hi ha moltes dones amb coses a dir, i les diuen de maneres noves”.

Tenen tot el sentit de l’univers, algunes idees boges.