Foto: Lili Vieira de Carvalho


T’estimo encara que plogui.
I les gotes em repiquin sobre l’espatlla mullada
com un infant que em reclama
i m’estira de la màniga per fer-me sortir del llit.

Pel vidre enteranyinat s’entreveuen els paraigües.
Corredisses de colors en aquesta tardor opaca.
I amb l’escalfor que desprenen les teves mans
m’hi faig una bufanda.
Me l’estrenyo fort al voltant del cor
perquè no gosi escapar-se.

Amb uns ulls plens de rialles em mires i m’abraces.
L’aigua fa sonar uns acords desconeguts fins ara.
Al món s’obre un racó només per a nosaltres.
T’estimo encara que plogui
i el cel es desfaci en llàgrimes.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right
Comparteix

La fe de Messiaen i Puccini, al Palau de la Música

Sortegem una entrada doble per veure tres grans obres dels dos compositors

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix