Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. És una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s’obria sola.
S’han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l’aigua.
El julivert s’ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l’orenga i s’enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l’aigüera vessunya un somni d’aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor… (Les set: no vens. Sota la taula
s’amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l’aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Soc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.

Toco les nou i les deu, i soc l’aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no soc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que soc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.
(Vindràs quan morirà l’hora més sola?)
La fruita perd l’aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l’aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.



Poema: Maria-Mercè Marçal.
Veu: Sílvia Bel.
Il·lustracions: Marta Bellvehí.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 21, 2016 | 21:41
    Anònim desembre 21, 2016 | 21:41
    Qui no ha viscut una situació semblant a la que descriu el poema?
  2. Icona del comentari de: Jordi Canals a desembre 23, 2016 | 11:18
    Jordi Canals desembre 23, 2016 | 11:18
    Gràcies Maria-Mercè Marçal per aquesta sensibilitat tan acurada, el talent i la força extraordinària de la teva poesia. Gràcies Sílvia Bel per aquesta veu que glosa dolça i compassada...... Gràcies Marta Bellvehí per acabar lluint amb el teu traç aquest abellidor moment. Bon Nadal!!!!!
  3. Icona del comentari de: Imma Udina a desembre 24, 2016 | 16:47
    Imma Udina desembre 24, 2016 | 16:47
    Molt bonic el conjunt! Però, em pregunto, perque sempre s'utilitza música en els videos, i gairabé mai surt en els crèdits. Penso que aquesta obra es compon de: Poesia, recitat, ilustració i música no??
  4. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 21, 2017 | 21:48
    Mónica Pin Álvarez març 21, 2017 | 21:48
    Ven bé emocionant. Quants passen per situacions tan sensibles com diu aquest poema ple de realitat de les nostres vides humanes ?. Gràcies.
  5. Icona del comentari de: Anonimsar a març 22, 2017 | 00:52
    Anonimsar març 22, 2017 | 00:52
    Preciosa, porta serenor i fa pensar
  6. Icona del comentari de: Anònim a novembre 15, 2020 | 18:18
    Anònim novembre 15, 2020 | 18:18
    Bellíssim! Trist però sincer

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa